Normativa

Internacional


Les normatives i lleis que afecten els graffiti varien completament segons el país que les aplica. El que sí es cert, és que en els últims anys s’han endurit les penes a tot arreu. Tot i que no existeix una normativa comuna, el dany a la propietat privada és il·legal a tot el món, i la majoria consideren l'espai públic com un bé comú, d'ús col·lectiu i per tant, protegit.

És important remarcar que en l’actualitat no existeix una normativa internacional que reguli i sancioni aquesta activitat. Cada continent, cada país, cada regió, cada municipi o poble determina les seves pròpies lleis i sancions, i és per això que igual que existeixen llocs que promouen e inclús fomenten aquest tipus d’art urbà en determinades condicions, existeixen altres que el castiguen durament.

Alguns països consideren que els graffiti són agents de contaminació visual i que haurien de ser sancionats per aquest motiu, però el cert és que al no contenir cap tipus de publicitat visual no se’ls hi pot aplicar la normativa de publicitat exterior visual que facilitaria la seva sanció.

És per això que molts països han decidit aplicar als graffiters les lleis que regulen els comportaments respecte la preservació i conservació de béns jurídics protegits, és a dir, respecte a la indeguda utilització dels espais de la ciutat per part dels graffiters als quals se’ls pot acusar de vandalisme per tals accions. 


El gran problema al que ara s’enfronten els països és que les mesures i sancions que han pres al respecte no han fet més que generar reptes més grans per als graffiters. Tant, que ara ho consideren i interpreten com una lluita oberta contra les autoritats pel domini dels espais de la ciutat. Una guerra de guerrilles pel control de la ciutat. De res han servit les mesures de prevenció d’algunes ciutats augmentant el nombre de càmeres de vídeo-vigilància en els llocs on s'acostuma a realitzar graffiti, tampoc les obres de tractament dels espais urbans amb materials especials anti-graffiti, ni les sancions als graffiters condemnats a netejar les pintades. 


És per tot això i pel cost que comporten aquestes accions que els governs haurien d’intentar trobar noves estratègies per satisfer tothom. Haurien de trobar un equilibri entre la llibertat d'expressió dels graffiters i el dret de la resta dels ciutadans a gaudir de l'espai públic.


Fins que això no passi, els graffiters estan en lluita!!



  • Mèxic

http://www.kelp.cl/


En alguns estats de Mèxic la realització d’un graffiti a l’espai urbà esta tipificat en el codi penal com un atemptat contra l'estètica, un delicte en contra de la imatge urbana i delicte de dany en cosa aliena. Les sancions van des de la multa fins a la detenció de l'infractor i el decomís dels aerosols o materials amb què es realitzen els graffiti.











  • Estats Units d’Amèrica


En la majoria dels estats està considerat un acte de vandalisme i s'obliga a les autoritats a la remoció dels graffiti mitjançant pintura que els cobreixi, quan aquests es realitzin en l'espai públic, i als propietaris dels immobles, quan es realitzin en propietat privada. S'imposen multes als graffiters, i fa no massa es va establir una restricció a la venda d'aerosols.

Tot i això els Estats Units disposen des de fa una dècada d’una eina formidable pel que fa  a perseguir als graffiters. Una enorme base de dades on consten noms, signatures i altres dades que permeten a la policia documentar-se completament en contra d'un agressor d’aquesta mena i localitzar-lo ràpidament, ja sigui per la signatura o per l’estil pintat.


http://www.cartelurbano.com/

Nova york
Sembla contradictori que aquesta ciutat que va ser el bressol del graffiti sigui en l’actualitat una de les més restrictives pel que fa a aquest mitjà d’expressió. El cert és que als anys vuitanta el graffiti va començar a associar-se amb colles i crim, i les autoritats van fer una enèrgica campanya per censurar-lo. Així és com es va prohibir la venta d’aerosols a persones menors de 18 anys i com actualment es penalitza als graffiters amb multes que poden anar dels 250 als 1500 $. Fins i tot s’ofereixen recompenses a les persones que delatin i donin informació sobre els graffiters




  • Austràlia

La realització d'un graffiti està considerada com un acte de vandalisme. En molts dels seus estats han prohibit la venda o possessió de pintura als menors de 18 anys i sancionen als graffiters amb multes fins a 26.000 € i dos anys de presó. 

http://loschiquistriquis.blogspot.com.es/

Nova Zelanda
Al 2008 el primer ministre va anunciar una ofensiva governamental contra totes les formes de graffiti. La nova legislació va incloure la prohibició de la venda de pots d’aerosol i pintura als menors de 18 anys i l'augment de les multes va passar de 200 $NZ a 2.000 $NZ tot i que es poden canviar per serveis a la comunitat. De fet va descriure el graffiti com un delicte destructiu que representa una invasió a la propietat pública i privada. La qüestió del graffiti va abocar a un ampli debat arran d'un incident a Auckland al gener de 2008, on un propietari de mitjana edat, va apunyalar un graffiter adolescent. Va ser declarat culpable d'homicidi involuntari.



  • Estocolm, Suècia
www.kelp.cl


Tot i que a la dècada dels vuitanta els murs legals que una organització va habilitar a la capital sueca van fer de la ciutat un referent mundial, al final del 1994 una organització anomenada Lugna Gatan, va aconseguir que es prohibissin els permisos al·legant que un graffiti és una porta a altres crims. Arran d’això, va començar una política de tolerància zero al graffiti, única a Europa, i que es manté a l'actualitat i per la qual els graffiters que es trobin culpables es poden enfrontar fins a un any de presó.




  • Ciutat de Singapur
Afegeix la llegenda

Aquesta ciutat-estat és coneguda mundialment, tant pels seus baixos índexs de criminalitat, com per les seves estrictes lleis (fins fa un parell d'anys estava prohibida la venda de xiclet, i el narcotràfic es castigava amb la mort). Pel que fa al graffiti, està considerat un acte de vandalisme des del 1996 quan s’intentava aturar les pintades comunistes a la ciutat. És per això que fins a cinc mesos de presó i tres cops amb una canya de bambú va ser condemnat el suïs, Oliver Fricker, per fer graffiti en dos vagons de metro. A quatre mesos de presó, una multa de més de 2.200 dòlars i una pallissa, el nord-americà Michael P. Fay, tot i que davant les protestes de Londres se li va commutar la pena per sis cops de vara.





  • Taipei, Taiwan
http://www.cartelurbano.com/

Aquesta ciutat és un cas especial doncs al 2007 el Cap del departament d'Afers Culturals d’aquesta ciutat va afirmar que “És el nostre objectiu embellir la ciutat amb graffiti", i d’aquesta manera es van habilitar grans zones especialment delimitades per pintar graffiti i tot i que la llei estableix que qui faci graffiti fora d’aquestes zones serà sancionat amb multes de 200 dòlars, ningú persegueix els graffiters llevat que es tracti d’un cas de vandalisme extrem.





  • Berlin, Alemanya
http://www.cartelurbano.com/
La capital alemanya es va guanyar el qualificatiu de "La meca del graffiti" quan va caure el mur i milers d’habitants van usar les seves parets com a llenç per expressar les seves emocions. Actualment les autoritats veuen el graffiti com un acte vandàlic i es persegueix els graffiters en moltes ocasions. Tot i això aquesta ciutat va ser escollida Capital Mundial del disseny per la UNESCO i és més que probable que part del mèrit hagi estat la forta presència del graffiti a la ciutat.





  • Gran Bretanya

http://www.dobleclic.com/banksy/
Al 2004, es va començar una campanya de tolerància zero del graffiti i actualment està prohibida la venda de pintura en aerosol a menors de 16 anys. Es posen multes als infractors en el mateix moment que se’ls enxampa. Potser per això ara està de moda l'auto-titulat “art terrorista Banksy”, que utilitza unes plantilles d'avantguarda que afavoreixen la velocitat de la pintada i d’aquesta manera el graffiter tarda menys i és més difícil enganxar-lo perquè fuig més de pressa.








Espanya


Els grans Ajuntaments espanyols gasten cada any milions d'euros en netejar les pintades i cada any endureixen i endureixen més les multes, però el cert és que cada any circulen a Espanya més de set milions de pots d'esprai, molts comercialitzats per una empresa espanyola, Montana Colors. El 90% es fan servir en les parets de les ciutats. Un problema que segons els experts no té solució perquè com més multa més ràpid va el graffiter a pintar i més embruta. 



  • Madrid 
www.hhgroups.com





Madrid gasta anualment sis milions d'euros en netejar les pintades, per això pintar a Madrid ara resulta car. Els graffiters s'exposen a multes d’entre 300 i 6.000 euros, en funció de la gravetat de la pintada i de la reincidència. Tot i que tenen la possibilitat de substituir la multa per les tasques de neteja de pintades.









  • Saragossa
primo.com.es


Saragossa va gastar 1,3 milions d'euros en netejar la ciutat i en especial les reiterades pintades que embrutaven el pont del Tercer Mil·lenni, una de les obres més emblemàtiques de l'Expo 2008. Ara ha augmentat l'import de les multes per als graffiters des dels 120 euros fins als 1.500 euros actuals. 






  • Màlaga 
www.panoramio.com


Màlaga gasta anualment 400.000 euros en netejar les pintades i ara, els graffiters s'exposen a sancions de fins a 3.000 euros, abans eren de 150 euros com a màxim.







  • Barcelona
www.themoga.com
Barcelona, en quatre anys, ha passat d'emprar 680.000 euros a 3,7 milions en eliminar mig milió de metres quadrats de graffiti. Des de 2006 fins a 31 de maig de 2010, l'Ajuntament ha posat 1.613 denúncies per "degradació visual de l'entorn urbà", un 99% d'elles per graffiti. Tot i això i encara que la despesa en neteja no deixa de créixer, l'Ajuntament mantindrà les multes entre els 750 i els 3.000 euros. Si fos el cas, als autors de les pintades menors d'edat se'ls dóna la possibilitat de realitzar treballs en benefici de la comunitat com a netejar graffiti en jornades distribuïdes entre tres i quinze dies de caps de setmana, de 8 a 15 hores, en funció de l'import de la sanció. 







Barcelona ha estat durant els últims anys una de les "meques" europees del graffiti, però davant la nova normativa municipal que ha empaperat a multes als "writers”, aquests han acabat fugint a l‘extraradi i als municipis dels voltants: Mataró, Gavà, Terrassa, Granollers, Viladecans, Santa Perpètua, Vilanova i la Geltrú... on existeixen murs en què pintar i les normes són més permissives i menys sancionadores.