Tal com he avançat al principi del treball, durant molts anys Barcelona va ser una de les capitals mundials del graffiti, artistes de tot el món venien aquí precisament perquè estava considerada una ciutat bastant permissiva amb aquest tipus d'art. Desprès i amb l’enduriment de les ordenances municipals la cosa va canviar provocant que els artistes marxessin i molts d’ells haguessin de desplaçar-se a altres indrets més permissius amb el seu art. Així va començar la decadència de moltes parts de la nostra ciutat. Els millors artistes havien marxat i ara els que quedaven i a falta d’espais on pintar amb temps i comoditat es dedicaven a fer pintades rapides en qualsevol mur o façana de la ciutat.
 |
| Entrevista a isabadell.cat |
Una situació que resumeix bé, el graffiter Werens, un dels artistes sabadellencs contemporanis més internacionals en una entrevista que em va respondre.
L'Ajuntament de Barcelona està destrossant l'ofici de pintor de murals, s'està carregant la cultura visual contemporània de la ciutat i els passarà factura... a demés si no dones cap opció per expressar-se (o sigui cap paret lliure on aprendre i practicar en tota la ciutat) la gent agafa l'opció més fàcil... el vandalisme... molts d'aquests si tinguessin un lloc on practicar evolucionarien fen coses interesants.... o ho deixarien corre en veure que no es el seu camí.
Afortunadament i al igual que ha passat amb les persianes l’Ajuntament de Barcelona sembla que esta fent enrere amb la seva política de tolerància zero als graffiti dels murs. Ja sigui perquè ha entès que les seves polítiques sancionadores només servien per fomentar més el vandalisme, ja sigui perquè els ingressos que recaptava per sancions eren escassos entre altres coses perquè és difícil caçar a un graffiter de murs en acció, ja sigui perquè la seva despesa en neteja de façanes, equipament públic i murs anava augmentant any rere any o bé perquè plataformes com Murs Lliures han treballat molt i molt perquè això canviï, el cert és que sembla que alguna cosa s’està movent a Barcelona.
 |
| Murs lliures |
Murs Lliures és un plataforma que treballa en cada districte per aconseguir que l’Ajuntament els cedeixi alguns espais públics que es puguin convertir en punt de trobada i on els artistes es puguin expressar lliurement sense presses i sense por a les sancions.
Una de les seves fites seria convertir i recuperar algun barri de Barcelona de tal manera que aquest es pogués convertir en un veritable circuit artístic capaç d’atreure riuades de turistes interessats en aquest tipus d’art, sabent que una experiència així és viable perquè ja s’ha fet a altres indrets com Philadelphia o Wynwood (Miami).
Murs lliures gestiona els espais cedits per cada districte d’una forma molt especial. Des de la seva plataforma virtual, els artistes demanen un espai en concret, pel qual rebran un permís oficial per pintar però sabent i aquí està el curiós, que la il·lustració, mural o escrit, tindrà una durada limitada depenent del nombre de peticions que rebin per pintar aquest espai. És a dir, que després d’un temps limitat, un altre artista podrà tapar l’obra amb un altre graffiti.
Murs lliures considera que aquest component efímer de les obres és una constant en l'art urbà ja que aquest tipus d’obres duren poc als carrers. Al seu entendre, l’art urbà no té intenció de perdurabilitat en el temps, sinó de causar un impacte espontani que aconsegueixi algun efecte en els observadors casuals.
Marc García, representant de l'associació Rebobinart, la plataforma artística que està rere aquest projecte, ho explicava tot dient que:
El que fa més fort al projecte és que l'evolució del mur i els seus canvis constants fan que sempre que passis prop el miris per si hi ha alguna cosa nova. Si l'obra fos permanent perdria el valor i l'atenció dels que l'envolten. Aquests murs són vius, pateixen modificacions parcials o globals setmanalment realitzades per artistes molt diferents.
Fins ara aquesta plataforma, Murs lliures, ha aconseguit alliberar 4 murs. Un al Parc de les Tres Xemeneies i tres més al districte de Sant Martí, encara que com ells mateixos diuen "Estem pendents de molts més murs”.
L’efecte dels murs alliberats pot arribar a ser espectacular´.
 |
Font pròpia
|
Tot i això i parlant amb una graffitera que està repintant un dels murs d’aquest parc, m’adono que hi ha alguna cosa que no acaba de quadrar en tot aquest projecte. La noia està pintant damunt mateix d'un graffiti que un company havia pintat fa una setmana, i si alguna cosa estic aprenent en aquest treball és que la llei no escrita dels graffiters i que es compleix diu que “No pots pintar damunt allò que no sàpigues fer millor”. I en aquest projecte s’incompleix del tot. Entenc que l’essència de l’art urbà té un component de curta durada, però pintar damunt d'una obra d’art? La graffitera argentina Milu Correch, m’ho explica. Arrenca un trosset del mur que està repintant i molt amable m'ho ensenya de costat. Em diu que això és com els arbres, el nombre de capes transversals que vegis, és el nombre de graffitis que s’han repintat. La Milu em diu que a l’Argentina això és impensable.
El cert és que parlant amb la gent i els comerciants dels barris t'adones que si que és cert que alguna cosa està canviant a Barcelona i sobretot que la idea que tenia l’Ajuntament respecte a la indeguda utilització d’aquests espais de la ciutat per part dels graffiters també ha canviat. Suposo que han arribat a la mateixa conclusió que tots: sempre és millor un graffiti d’autor en un mur, que no una pintada vandàlica. Si no pots amb ells, uneix-te.
El que abans era una cosa gairebé impensable, pintar un mur, ara i cada vegada més s’està convertint en habitual. Cada vegada és més fàcil veure murs pintats arreu de Barcelona i molts d’ells amb permís “de l’Alcalde”.
 |
Façana del
col·legi Joan Pelegrí,
Sants-Montjuïc/ Barcelona/ Font pròpia
|
Tal com m’explica un empleat del col·legi Joan Pelegrí del barri de Sants, l’Ajuntament del seu districte no els va posar gaires pegues per poder pintar el seu mur, inclús m’assegura que no van trigar gaire a donar-los el permís.
Ara per ara és fàcil trobar aquests murs, inclús en equipaments del mateix Ajuntament com és el cas de la Biblioteca del Guinardó, al Parc de les Aigües, on un impressionant graffiti pintat en un mur et dona la benvinguda:
 |
Font pròpia
|
 |
Font pròpia
|
 |
Font pròpia
|
 |
Font pròpia
|
O l’escola Bressol Valldaura al districte d’Horta:
 |
| Font pròpia |
 |
| Font pròpia |
 |
| Font pròpia |
 |
| Font pròpia |
 |
| Font pròpia |
O un divertit mural dels diables de la Torxa on deixen ben clar que “Horta, no és ni serà mai Barcelona”:
 |
| Font pròpia |
 |
| Font pròpia |
Tot i que encara queda molta feina per fer, m’apunto a l'expressió que utilitza en Werens per expressar el que sent:
Donem color a les nostres ciutats!
De fet ell ho practica, i si no només cal veure la pintura que ha fet en un mur de la plaça de la Rosa, al Gòtic. Espectacular. Com sempre, utilitzant flors, que és la seva senya d’identitat. Espero que l’ajuntament no la tregui, però ell ja ho diu “ A Barcelona tapen ràpid”.
El cert és que veient això crec que l’Ajuntament hauria de repensar-se algunes de les seves actuacions i declarar obres com aquesta, patrimoni de la ciutat i bé d’interès cultural. Hi guanyaríem tots.
