Mai és fàcil triar els millors de res, perquè sovint “el millor” depèn de qui tria i en el món
del graffiti passa el mateix. Existeixen
graffiters excepcionals en molts camps,
alguns destaquen pel seu hiperrealisme, altres per la seva implementació dels
colors, altres resulten tan visuals i atractius que és difícil resistir-se al
seu impacte visual. Alguns eleven a
excel·lència l’ús de les plantilles, i en molts casos un sol graffiter és excepcional en més d’un
camp. D’exemples d’aquest tipus n’hi han molts.
Red: un francès considerat per
molts com un dels millors graffiters.
Tasso, alemany i rei del hiperrealisme. Os Gêmeos, dos germans brasilers
d’estil inconfusible. Dran, un altre
francès de gran potència visual i dura crítica social. Zas, la colombiana que sent passió per les lletres. El granadí Sex, o com se’l coneix, el niño de las pinturas, tot una explosió
de colors. El català Pez, la visió
optimista del graffiti. Aryz, un altre català internacional i
referència del street art. BtoyAndrea, Kenor, Zosen, Estzai, Rice,
Kram. Owen... i molts més que
em deixo per falta de temps i espai.
Crec que en art no pot existir el concepte “el
millor”, si de cas això depèn de cadascú i dels ulls amb els que mira. Per aquest treball en necessitava triar alguns, i he
triat una petita mostra representativa. Tres estrangers i un català, els 4 ja consolidats.
Banksy, perquè aquest anglès està
considerat l’artista street urban més
important i més famós de l’actualitat.
Maclaim, perquè aquest grup alemany
està considerat com la millor crew de
graffiters de tots els temps.
C215, “el Banksy francès” perquè
em vaig enamorar de les seves plantilles que recorren els barris de Barcelona.
Werens,el sabadellenc més
internacional, perquè algú que és capaç de transformar amb els seus dibuixos
una plaça com la que va pintar al barri Gòtic, mereix tota la nostra atenció.
Banksy
Banksy, és potser l’artista street urban més important i més famós de l’actualitat. Un artista
irreverent, incòmode i socialment compromès
del que només se’n sap que va néixer a
Bristol, Anglaterra, sobre el 1974 i del qual encara ara es desconeix la
seva autèntica identitat. Va saltar a la fama al 1990 per la provocació que
feia servir en les seves peces barrejant
consignes i crítiques socials sobre política, guerra i capitalisme amb un ús irònic de les
icones actuals del consum com la Coca-cola, les samarretes del Che Guevara o els grans monuments per a
turistes. L’èxit d’aquest artista del
carrer que va començar pintant a mà alçada (freehand)
i que s’ha anat reafirmant amb el temps en l’ús de la tècnica stencil (plantilles) esdevé gràcies
sobretot al missatge social implícit en les seves obres i a l’impacte de la
seva obra entre la població jove. Aquest fet ha estat clau per la internalització
del seu estil allunyat dels canons de l’art tradicional. La seva obra presenta alguns temes recurrents, com ara la
presència de rates (metàfora dels banquers, polítics i corruptes), i soldats o
policies (que sovint apareixen com a símbols opressors).
Aquest artista que va començar fent crítica del consumisme i del capitalisme a la seva
obra i que ara cobra milions per les seves obres, està considerat un dels pioners
en l’art urbà gràcies a haver fusionat el món underground del graffiti
amb l’art contemporani i les eines web 2.0 que utilitza acuradament per
promocionar la seva obra.
Les seves “entremaliadures” que després penja a la
web, captiven als joves de tot el món. Primer copia una gran obra clàssica, li
afegeix un parell d’helicòpters blackhawk o alguna altra modificació,
després es disfressa, i per últim la penja al passadís de qualsevol museu important del món fins que la
descobreixen i la retiren.
Així per
exemple es va colar al British Museum i va deixar exposada la seva versió d’una pedra rupestre
arqueològica que mostrava caçadors amb
carros de la compra. La peça falsa estava tant ben feta que va estar penjada
més de tres dies abans que s'adonessin d’aquesta estranya versió de
pintura rupestre.
En un museu a Brooklyn, va penjar un quadre que representava
un heroi nord-americà amb el seu port marcial, la seva perruca i el seu vestit
militar però amb una llauna d'esprai a la mà i un graffiti amb un símbol de pau i un escrit “no a la guerra”.
Al 2005, Banksy va entrar al museu Louvre a Paris i va
penjar una pintura seva, on mostrava una dona que s'assemblava a la Mona Lisa,
però en comptes de rostre tenia un somriure grog. Evidentment, aquí es van
adonar de seguida.
Al Tate Modern de Londres, va penjar una pintura d'una
clàssica escena rural, però tancada per cintes policials que va passar del tot
desapercebuda fins que es va estavellar a terra perquè Banksy no l’havia penjat
prou bé. La pintura anava acompanyada per una targeta que deia: "Banksy
1975. Alerta criminal Regne Unit ha arruïnat el camp per a tots nosaltres.
Al MOMA novaiorquès, va aconseguir col·locar un quadre
d'una dona d'època portant una màscara antigàs (el va anomenar: Tens uns ulls
bells).
Al Museu d'Història Natural de NY, va penjar un
escarabat de veritat rere un vidre però equipat amb ales d'avions de combat, míssils
i una antena parabòlica.
L'audàcia en l’execució de la seva obra no s‘acaba aquí. L'obra de Banksy al mur
de Cisjordània, entre Israel i Palestina, va rebre atenció de tots els mitjans
de comunicació per la ironia amb que atacava en les seves pintures l’estat
jueu acusant-lo de convertir Palestina en un guetto al crear un mur que era del tot igual al de Berlin.
Maclaim
Maclaim, és o
ha estat la millor crew de graffiters de tota Europa des que al
1991 van començar a treballar junts. Aquest fabulós equip alemany de quatre
artistes increïblement compenetrats i genials: Case, Rusk, Tasso i Akut i que es va consagrar
al 2001 a nivell mundial pel seu graffiti
fotorealista, és capaç de crear obres de tal magnitud que al final sembla que
el mural hagi estat fet per un sol graffiter
i no per quatre. Són tan hiperrealistes que a vegades les seves obres
semblen fotos, combinen a la perfecció
realisme, seccions 2D, i sobretot lletres. Determinació, perfecció i tècnica
caracteritzen aquest grup.
L’excel·lent i cuidat treball en equip i l'equilibrada composició és el que marca la diferència amb la resta de graffiters que fan fotorealisme, n’hi
ha molts que ho fan bé, però pocs ho fan en equip.
A diferència de Banksy, els seus treballs manquen de
tota mena de crítica social però comparteixen amb ell, el domini de la perspectiva
i la innovació. Actualment els quatre graffiters
s’expandeixen de forma individual sense perdre res de la seva genialitat.
C215
Cristiano Guémy, o com se’l coneix al món del graffiti, C215, és un artista nascut a París i considerat pels entesos, com la
resposta francesa a Banksy. És un artista de carrer que treballa acuradament l’stencil graffiti . Va néixer al 1973, i avui dia és considerat un dels stencil artista més productius dins l’escena
del street art.
Va començar d’adolescent com a graffiter, pintant a pistola, però després ho va deixar i van passar
més de 20 anys fins que és va decidir tornar als carrers, però aquesta vegada,
amb plantilles. Al 2006 va crear la seva primera plantilla. És tractava de la
foto de la seva ex-dona Ava i havia de ser un regal que li feia ell a la seva
filla Nina. Aquell innocent regal que volia pintar a la façana de casa seva el
va popularitzar i el va convertir en un dels artistes graffiters més importants del street
art.
 |
Barcelona / Font
pròpia
|
La diferència més gran amb Banksy és que treballa en varies capes, les seves
obres són més petites i estan més ben treballades. Normalment barreja el seu
dibuix amb els colors que ja hi ha a la paret i amb les esquitxades, integrant
la imatge i dotant-la així de gran realisme. La seva obra es destaca d’altres
sobretot per la força que imprimeix a les expressions i trets de les cares que
dibuixa, i aprofundeix de tal manera en les marcades línies dels rostres i en els
colors que el resultat acaba sent espectacular. Tal com diu ell, “es pot llegir tota una vida en una cara
marcada”.
El curiós d’aquest artista és que tan sols pinta sobre
superfícies malmeses, ja que la filosofia que aplica en la seva vida i per tant
en la seva obra és que el graffiti ha de servir per envellir les
ciutats. El fet de pintar sobre aquest tipus de superfícies també fa que no hagi
d’amagar la seva identitat com Banksy, doncs en teoria “no fa res d’il·legal”.
Enamorat del graffiti,
C215 ha fet del carrer la seva galeria preferida i encara que ha exposat en
alguna que altra galeria, la seva obra està on està tot el que ell dibuixa,
al carrer.
Aquest artista que intenta interactuar amb tot el que
l'envolta per fer el denominat stencil
realista, intervé al carrer pintant els sense sostre, els refugiat i els nens
que viuen aquí i que són les persones que realment coneixen aquesta experiència
i per a qui l’art quasi bé sempre els hi està negat. Li agrada ensenyar certs
aspectes d’aquestes persones que la societat sovint tracta de mantenir ocults.
 |
Barcelona / Font
pròpia
|
 |
| Barcelona / Font pròpia |
 |
| Barcelona / Font pròpia |
 |
| Barcelona / Font pròpia |
 |
| Barcelona / Font pròpia |
Werens
Ramon Puig, o com se’l
coneix al món del graffiti, Werens, és un dels artistes
sabadellencs contemporanis més internacionals i més irreverents del moment. Les
seves obres poc influenciades pels estàndards del graffiti són totalment diferents a les dels altres.
Defensor del graffiti com una disciplina artística en
sí mateixa, les seves ganes de donar color i vida a la ciutat que altrament seria
grisa i trista, l’han fet recorre tots els continents (excepte Oceania)
pintant les flors que el caracteritzen. Al
començament eren lliris tancats que pintava a les portes tapiades de les
cases de Sabadell per denunciar d’aquesta manera tan personal la quantitat de
cases abandonades que hi havia a la ciutat. Poc a poc aquesta flor se li ha
anat escapant de les mans i evolucionant. S’ha anat obrint ella sola i ell
reconeix que... ara no podria fer-la
tancada perquè ha cobrat vida pròpia.
 |
Barcelona
/ Font pròpia
|
Aquest artista, pioner de
l’art urbà a Catalunya, que es sent perseguit per l’Ajuntament i que ha rebut
prou multes per emparedar el seu estudi de dalt a baix, ha aconseguit
l’inimaginable, i és que el seu art efímer mai mori, i que perduri per sempre.
Al 2009 va publicar un llibre, titulat Florsss!
On s’hi poden trobar 100 fotos de 100 flors pintades a 100 cases de Sabadell
amb porta tapiada amb totxos i, a més, amb números de carrer correlatius de l’1
al 100. Tantes flors com l’Ajuntament li ha anat tapant sistemàticament al llarg dels anys.
 |
| Barcelona / Font pròpia |
 |
| Barcelona / Font pròpia |
Pel que fa als seus
personatges plens d’energia i color, sovint són més propers al còmic que a
altres disciplines. La seva fantasia, la frescor dels seus dibuixos i els seus
precisos traços són la seva millor tarja de presentació.
 |
| Barcelona / Font pròpia |
 |
| Barcelona / Font pròpia |
 |
| Barcelona / Font pròpia |
Tanmateix m’agradaria destacar
un altre valor d’aquest artista sabadellenc, la solidaritat, i és que des de fa
uns anys a part de muntar la seva pròpia galeria Impaktes Visuals, amb el propòsit de
descobrir nous artistes que comencen i ajudar-los a difondre la seva obra, no només dins l’àmbit del graffiti sinó de la música amb actuacions de DJ’s, mai té un no per
a qualsevol associació que el reclami, ja sigui per col·laborar amb Salut
Mental Sabadell, com treballar amb els nois i noies del Raval per ensenyar-los
a gaudir del graffiti. I pel que
sembla, sempre troba algun moment per respondre a joves com jo que l’omplen de
preguntes per acabar el seu treball de recerca. Des d’aquí el meu agraïment.
