- Entrevista amb el Director de Serveis de Neteja i Gestió de Residus de l’Ajuntament de Barcelona
Quan ja m’havia donat per vençuda rebo una trucada de
l’Ajuntament dient-me que havien rebut la meva carta ( la de l’alcalde ) i que
estarien encantats de parlar amb mi i contestar totes les meves preguntes. No
m’ho podia creure. Després de dos mesos i quan ja tenia gaire bé el treball
enllestit, ara contesten. Cap problema.
Havent aclarit que el treball és pel 28 d’octubre, el
noi que em truca deixa anar un sospir i em diu que perfecte perquè aquesta
setmana els del servei de neteja de l’Ajuntament estan una mica enfeinats
perquè en dos dies serà la diada i entre les manifestacions i les festes de la
Mercè que s’apropen tenen un munt de feina. Quedem que em trucarà sobre el 16.
 |
Font
pròpia
|
Efectivament,
em torna a trucar i em concerta una cita amb el Director de Serveis de
Neteja i Gestió de Residus de
l’Ajuntament de Barcelona, pel dia 22 i que curiosament te el seu despatx al
mateix edifici de Medi ambient, on ja vaig anar a preguntar en dues ocasions i
des d’on em van dir que anés a esmorzar que ja em trucarien.
Un dia abans em tornen a trucar per confirmar la cita.
Pensaran que després de dues visites sense èxit i dos mesos esperant qualsevol
resposta me’n descuidaré?
M’emporto el mòbil ben carregat per gravar la
conversa. M’atén la secretaria del
director i em fa passar al seu despatx. Després de disculpar-se bastant per
tant de temps com he passat intentant que algú de l’Ajuntament parlés amb mi i
sorprendre’s bastant que ja hagués estat al seu edifici dues vegades més i que
ningú m’hagués fet cas, comencem l’entrevista.
T’importa que
et gravi mentre parlem?
A mi m’és igual, no tinc res a amagar i a la meva
edat.... Si et sembla t’explicaré una mica que és el que nosaltres fem, responen
una mica a les preguntes que ja vas avançar en la teva carta i després tu preguntes
el que vulguis. D’acord?
D’acord.
Nosaltres des d’aquest departament portem tot el que és
la neteja de Barcelona, recollida
residus... això ho fem amb empreses externes i
des d’aquí controlem que els treballs que tenen que fer es facin
correctament i d’acord amb els objectius preestablerts. Amb paral·lel a això,
l’Ajuntament des de fa un anys i davant el vandalisme més car i que pateix la
ciutat, mobiliari, parets, etc., va fer
un nou contracte per intentar restaurar
aquests espais de la ciutat. D’això fa uns 7 anys i continua encara. L’objectiu
és intentar eliminar els graffiti que estan a les façanes i la veritat és
que si et fixes les façanes estan bastant bé. Nosaltres estem traient
entre 400.000 m2 i 500.000 m2 cada any repintant el que
són les façanes, això venen a ser uns
250.000, no parlem de graffitis si no
de gargots, es alguna cosa que tenim que diferenciar. Una cosa és el graffiti com tal que intenta ser una expressió artística que com
art a alguns els hi agradarà i a altres no, alguns seran considerats pels
experts que estan ben fets i altres no,
d’un altre fenomen importat dels Estats Units que és el tag, això tot i que no soc cap expert i
no entenc gaire, quan parlem amb els
experts ens diuen que això no es considera cap tipus d’art. És una firma i
prou. A més no sé si tu saps que la premissa d’una persona que es dedica als tags, és únicament ser l’amo d’un
territori determinat i per poder ser l’amo, la seva firma, el seu gargot, té que imperar sobre altres. Quan aquest
gargot és el que més es repeteix, ell aconsegueix dins el seu món, ser l’amo
d’aquell territori. Aquests “senyors”
tenen diferents especialitats. Hi ha
qui es dedica al tag, hi ha alguns
que es dediquen als ferrocarrils, altres
als metros, i que si juguen la vida per cert, i uns altres a les ciutats, i
això es una població relativament jove, ja que els que tenen una certa edat
abandonen aquesta praxi. Avui dia a Barcelona pràcticament tot el que netegem
son firmes, tags perquè de graffiti n’hi ha molt poc considerat com a
tal. Nosaltres en aquests moments hem fet diferents estudis i hem pogut
constatar que tot i la tasca feta, el cert és que a la ciutat encara hi han tags i en especial en determinats
districtes que pateixen més que altres aquesta xacra. Tot i la rapidesa amb que
tapem encara ens queden el que són tags
de mobiliari urbà, bancs, caixes elèctriques, semàfors, que a vegades no són de
l‘Ajuntament sinó que pertanyen a companyies externes i les persianes dels
comerços, i aquestes si que són un problema.
Podem estar d’acord o no però hi ha unes regles de joc, hi ha unes lleis, i en
aquest cas nosaltres ens regulem per una ordenança de Medi ambient i una de
Paisatge urbà que venen a dir que no es pot fer cap tipus d’expressió ni de graffiti ni de tags a cap lloc a menys que estigui expressament autoritzat. És a
dir que si un particular té una façana que és seva i vol fer-ne un, se li pot
autoritzar i la podrà fer. Pel que fa al tema de les persianes, que em sembla
que a la teva exposició parlaves d’ell, la pròpia ordenança de paisatge urbà
tal com esta regulada avui, diu que es poden personalitzar, és a dir que es pot
posar algun tipus de grafisme com pot ser el nom del comerç tan sols en un
trenta per cent de la superfície de la persiana. Qualsevol altre cosa, en
teoria esta prohibit. Davant d’això que fa l’Ajuntament? Doncs aquí hi ha
varies vies, però en qualsevol cas s’han de buscar sistemes per conviure. L’anterior
govern, en principi va manifestar, no
obertament, perquè aquestes coses políticament costen de dir, que no volien graffiti de cap tipus i que ens
atenguéssim a la ordenança. Aquest govern sense haver canviat la ordenança està
més obert a buscar vies de consens entre les persones i tot que no en vol saber
res dels tags si esta disposat a
dialogar sobre els graffiti. De fet
i des de fa uns quatre o cinc mesos hi ha
una comissió que està treballant en això, començant a vehicular la qüestió per intentar buscar
acords, cosa molt difícil perquè normalment els nostres interlocutors son grups
que la seva mateixa essència els fa ser reticents a acceptar les regles de joc,
és a dir, conceptualment és gent que va una mica en contra del sistema
establert, i per tant diu... com puc pactar alguna cosa amb vostès
quan jo el que estic és en contra
del que representen? Va per aquí. S’havia parlat de fer alguna comissió de
qualitat, de més permissivitat i el tema s’està bellugant amb aquest terreny.
L’altre dia m’explicaven que dintre de poc sembla que ve un personatge
important dels graffiti a Barcelona per fer una exposició. Aquí s’està bellugant alguna cosa. No sé com
acabarà però el que busca l’Ajuntament és trobar un acord unificat perquè són
diferents grups i no hi ha una representació única per a dir, escolta respecteu
els meus espais i vosaltres utilitzeu aquests i així no gastem tants diners
dels ciutadans per netejat el que no tindria que embrutar-se mai.
Pel que fa als comerços, nosaltres amb els càlculs que hem fet podríem
arribar a la conclusió que un 50% de les persianes estan graffitejades i que un ampli percentatge de les que no estan graffitejades coincideix amb les
persianes que tenen reixa i per tant no hi poden fer res.
Et refereixes
al graffitejat bo o al dolent?
No, al dolent,
al gargot. Davant d’això i fa uns
quatre anys, perquè l’anterior govern també estava preocupat per aquest
fenomen, es va fer un conveni pel qual s’intentava que els comerciants fessin
la neteja d’acord amb l’Ajuntament, la veritat és que es van apuntar 180 mes o
menys i la cosa va parar aquí. Ara hem intentat fer un altre projecte que
consisteix en que l’Ajuntament ha pactat amb els comerciants un protocol pel
qual nosaltres els hi netegem les persianes i
els posem un antigraffiti i després ells es fan càrrec del manteniment.
Fins ara hem actuat a Ciutat Vella, Gracia, l’Eixample i Sants- Montjuic. Això ha estat possible perquè quan vam renovar la contracta dels graffiti i donat els temps que corren
que per desgracia tot està molt apurat, vam mantindré pràcticament la mateixa
dotació econòmica però vam demanar més recursos i en conseqüència ara tenim més recursos dels que teníem abans i
els estem dedicant a pintar les persianes. Això va començar al mes de
març, abril d’aquest any i ara portem
unes 450 persianes pintades així . I això es molt globalment el que fem.
Començaré amb
les preguntes que estan relacionades amb el que acabes de dir, com per exemple,
la idea de pintar el 30 % de les persianes! Que passa amb el 70% restant? No es
va pensar que al dia següent tornaria a
estar plena de tags?
És possible. A veure quan nosaltres diem que
actualment tenim unes ordenances que no són permissives amb els tags
a les persianes , el que no es vol és que hi hagi aquest fenomen. Es colateral.
Et supera però quan es pensa bé, aquesta
ordenança el que busca es el menor impacte visual cara al ciutadà i això vol
dir, pinti la persiana del color que cregui convenient però després no posi una
foto al cent per cent de la persiana sinó a una part de la persiana, tan
sols per dir que es una sastreria, una
fleca, etc. Aquesta ordenança no esta tant pensada perques el graffiter personalitzi tota la persiana
en conjunt d’una forma o altre sinó simplement perquè el comerciant pugui
d’alguna forma, mentre el comerç esta tancat, explicar de quin tipus de comerç
es tracta. Alguns s’expliquen per sí sols com la Coca-cola. Quan posa Coca-cola
ja sabem que és, unes altres coses no són tan fàcils, però sempre amb la
concepció de no ser agressius amb el ciutadà. I
això ja entenc que pugui ser discutible, com tot a la vida. Alguns
diran, molt bé i altres, escolti’m i perquè no? Tan agressiu és una cosa com
una altra i llavors ja ve el gust de cadascú. Tot això és molt complicat però és
una ordenança que en principi esta orientada a no permetre que hi hagin tags, a les persianes, i si graffiti que serveixin per anunciar mínimament el
que és el comerç.
D’acord però jo
partia de la base de que els graffiters respectarien la norma no escrita “no pintis
damunt d’allò que no sàpigues fer millor” i d’aquesta manera era millor pintar
tota la persiana sencera i no tindre un 30%
ben pintat i la resta graffitejat.
D’acord, però aquí hi ha dos formes de fer guerres,
pactar i dividir-se el terreny o envair
i estar a garrotades. Es necessari pactar. Si de mi depengués posaria dos
criteris; primer, jo deixaré pintar un percentatge determinat de persianes però
no vull totes les persianes de la ciutat pintades. Segon, en alguns carrers
vostès no pinten persianes! Amb aquests dos criteris...perquè no.
A veure, jo m’estic imaginant el mercat de la
Llibertat del barri de Gràcia que esta
al costat de casa meva, tot ell fet una merda , pintat de tags i pintades per a tot arreu
i després el comparo amb el de l’Abaceria Central al mateix barri i no
ja color. És espectacular, tot amb graffitis
d’autor! I tot i que ja porta temps cap graffiter
o pinta-parets hi ha pintat al damunt res, i amb aquest exemple se’m fa difícil
entendre el que has dit abans del impacte visual ja que l’impacte visual en
aquest cas és meravellós
Jo no dic el contrari però jo no marco les polítiques
i de pas et diré que m’agrada que manifestis la teva opinió perquè això es
enriquidor. A veure hi ha uns polítics que marquen la política de la ciutat.
Els tècnics els podem aconsellar, per aquí i per allà però res més. Tan lícit és decidir que es volen les
persianes netes com ben pintades. Ara s’ha decidit fer-ho així, val doncs
pactem. l’Ajuntament us deixa fer graffiti
en un 30% de la persiana però la resta ha de estar neta. Pel que fa a
deixar pintar tota la persiana sencera, jo personalment i sense ser
polític i sent tècnic, diria que sí però pactant que en unes parts de
la ciutat podrà pintar-les però en altres no. Pactem doncs. Tenim persianes per
regalar, amb aquestes regles de joc jugaria? És una possibilitat però aquest és
el meu criteri, però és la comissió que està treballant en això la que ha de
decidir. Després indubtablement es corre un altre risc, tu ho deies al
començament, la qualitat del treball! Si pinta algú que és correcte et farà una
bona feina, i després t’agradarà o no
t’agradarà. Jo he vist moltes
expressions d’aquestes que són una meravella i altres que dius, ostres! però
això passa també si vas als museus,
algunes obres d’art quan les mires no les entens i penses seran molt
maques i estaran molt apreciades però ... i això és en realitat el bo que té el
art, que hi ha algunes coses que algunes persones els hi resulten atractives i
a unes altres no els diuen res, com les pel·lícules i com moltes altres coses a la vida, i per tant i responent a la teva pregunta, l’Ajuntament abans no
permetia fer això però en aquests moments s’està discutint i treballant amb
professionals, no internament sinó amb professionals d’ells, a veure si
s’arriba a algun tipus d’acord per poder fer coses d’aquest tipus. Siguin a
façanes o siguin a persianes.
Les persianes
que estan totes pintades amb “graffiti,
reben algun tipus de sanció?
Jo diria que no. Això es una funció de la Guardia
Urbana i tot i que esta previst en la normativa, jo diria que no.
Voldria saber
ens quins barris o districtes actua més l’Ajuntament en quant a netejar graffiti, i amb això em refereixo als tags.
A Ciutat Vella, aquesta és porta la palma amb 61.000 m2.
La segueixen, Horta i Guinardó amb 56.000 m2 i l’altre és
Sant Marti amb 53.000m2. Sant Marti, té una raó i és que encara
queden naus industrials i aquestes són molt atractives per als graffiters i pel que fa a Horta es pot
dir que en aquest barri, hi ha una certa
dedicació artística molt diferent de la que impera a Ciutat Vella on impera la
llei de la Selva, allò és salvatgisme total i dur. A Horta i a Sant Marti
encara trobem el que es pot considerar com a graffiti. Ciutat vella i l’Eixample són l’altre extrem. Actuacions?
L’any passat vam eliminar 400.000m2, estem entre els 400 i 480.0000
cada any però no en nombre de tags o graffiti eliminat sinó en
superfície.
A Barcelona
tenim moltes parets que envolten terrenys que estan sense construir. Hi ha
plataformes que es dediquen a negociar amb vosaltres la possibilitat de
alliberar- les i m’agradaria saber si vosaltres feu alguna cosa per facilitar
que no hagin més.
Val, tornem a lo d’abans. Quan l’Ajuntament va decidir
que no es podia posar cap graffiti
perquè això incomplia la normativa, aquestes parets estaven tan prohibides com
la façana de casa teva, en aquests moments s’està treballant perquè aquestes
parets puguin esdevenir espais que puguin ser
utilitzats per persones afins a aquest món. De fet i tot que abans no es
volia, existeixen parets en especial a Horta- Guinardó on el propi districte
permetia graffitar i on encara es graffiteja. Com veus sempre hi ha contradiccions entre
la realitat, els desitjos i demes. La vida és molt dura i el tema crida per sí
sol! La realitat és que la ciutat esta plena de gargots, tot i que torno a
repetir que les façanes no, ja que les nostres actuacions han contribuït
decisivament en això, tot i que s’ha de dir, alguna vegada els nostres serveis
que en teoria són els antigraffiti,
alguna vegada ha netejar sense coneixement algun d’aquests graffiti.
La pintura de
que has parlat abans, l’antigraffiti,
com funciona?
L’antigraffiti és com un repel·lent que funciona bé
a les persianes però amb el que s’ha de tindre cura. Es pot utilitzar en molts
llosc, fins i tot en arbres, de fet a
Londres l’havien utilitzat al terra. Es fàcil i complicat alhora.
En el cas de les persianes, primer s’ha de netejar bé
la superfície, treure la pintura que hi havia abans i després pintar damunt amb
una capa d’antigraffiti. El que fa
aquesta pintura és crear el mateix efecte que una capa de vidre. Si t’hi fixes
quan veus una persiana amb tractament de pintura antigraffiti normalment brilla una mica més, és aquests efecte
vidre del que et parlo. Si dones un cop trenques i inclús li pots fer escletxes
comportant-se igual que un vidre. Quan tu pintes a sobre d’aquesta capa poden
passar dues coses; si ho fas amb retolador actua com quan pintes damunt un plàstic
que fa aquelles boletes i no s’enganxa perquè rellisca i la conseqüència per al
graffiter és que quan vol fer una
firma damunt la persiana no pot, s’acaba emprenyant i marxa. Es curiós que quan
al principi no sabien això de la pintura antigraffiti
molts es pensaven que els havien venut retoladors dolents i la prova del
que dic és que en algunes ocasions hem trobat retoladors tirats, al costat de
la persiana que havien intentat graffitar.
L’altra conseqüència és que per al comerciant és més fàcil de netejar perquè
amb un drap i una miqueta d’aigua es treu. Tot i això els mateixos comerciants
que tenen tanta cura amb tindre ben nets i polits els seus aparadors, moltes
vegades es desentenen de les persianes i les deixen així. Una pena! Si per casualitat la pintura enganxa i el graffitejat és gran la cosa es complica
ja que a les hores s’hauria d’emprar alcohol i es possible que s’acabés fent un
nyap. Que passa amb les parets? Doncs que hi ha dos problemes; si la paret es
porosa, com això es una capa que impermeable amb el temps podria causar
humitats dins els edificis ja que no deixaria transpirar les parets, però sobretot el problema és que si tot i la
capa d’antigraffiti s’embruta i li
fiques una mica d’aigua a pressió per netejar-les, tant a persianes però
sobretot a la parets, te les carregues i
per tant aquesta solució no és possible. Nosaltres utilitzem sovint aigua a pressió
per netejar el terra de xicles i demés i funciona molt bé, però si això ho utilitzes
damunt un antigraffiti el trenques i
per tant és delicat en aquest aspecte però a pesar d’això l’antigraffiti funciona bastant bé.
Això m’ha
quedat clar, però quan l’Ajuntament fa alguna actuació i pinta amb antigraffiti una persiana, com s’ho fa un graffiter autoritzat per pintar damunt?
Doncs és tindria que treure l’antigraffiti i després pintar sobre la persiana. En aquests moments
hi ha moltes persianes que estan personalitzades totalment. Hi ha molta
passivitat en aquest sentit i tampoc hi ha una permissivitat explicita sobre
això.
Es cert que
abans, alguns comerciants van ser sancionats
per tenir pintades les seves
persianes?
Jo no conec cap cas, això ho porta Paisatge urbà.
Doncs alguns
comerciants m’ho han comentat però d’això ja fa anys, em refereixo a les
primeres actuacions conjuntes del plataforma Enrotlla’t als carrers de Gràcia.
Fa anys potser, però ara no crec...
Potser no però
és curiós que quan vaig anar a l‘Ajuntament
del meu districte a Gràcia em diguessin que no necessitava cap permís per
pintar la persiana del meu comerç a menys que la façana fos catalogada.
Jo crec que es referien a pintar damunt el 30%
No, no estic
parlant del 30% sinó de tota la persiana sencera. Em van dir que no hi havia
cap problema
Doncs el que jo
puc dir és que sobre el paper esta prohibit tot i que entenc la conclusió a la
que arriben molts de dir, mira, en lloc de tindre la persiana de qualsevol
manera, amb tags i demés, dons la
pinto sencera, però jo t’he de dir que l’ordenança diu que no.
Que opines
sobre la possibilitat de crear espais lliures o parcs temàtics on posar
explícitament “graffiti”, tipus Port
Aventura?
No sé si això es farà però s’està treballant amb
aquesta idea per arribar a acords. Entre
la gent d’aquest món i la nostra gent del institut de cultura i que tenen una
visió molt més ample en aquest sentit, ja que la meva visió, professionalment
em refereixo, és diferent pel fet que jo del que m’encarrego es de que la
ciutat estigui neta. Tant de bo això sigui constructiu i arribi a bon
port. De fet la ciutat de Barcelona té
prou llocs per poder fer manifestacions d’aquest tipus. És una ciutat que té
molts visitants i que està acostumada a que l’alabin i diguin quina ciutat més
maca i per tant és una ciutat que està preparada per fer aquestes coses, el problema és que crec que hi ha una part
d’aquestes persones, que mai voldran
participar del sistema establert i llavors ells continuaran fent i jo per
desgracia continuaré traient graffitis, i dic per desgracia perquè les conseqüències
de tot això les paguem entre tots i en uns moments tan precaris com els que
vivim aquests diners tindrien que estar dedicats al que estem perden, sanitat,
educació... i no a treure la porqueria que alguns ens fiquen. És així de fàcil.
Ens podem entendre? Estic segur que sempre hi ha un punt de trobament en totes
les coses. Qui respectarà les normes? Estic segur que las respectarà l’Ajuntament
però no tan segur de les altres parts. Alguns compliran perfetament i altres
passaran.
Referent a les
caixes elèctriques, a qui pertanyen?
Les caixes elèctriques pertanyen a
Fecsa - Endesa tot i que hi ha algunes que
pertanyen a l’Ajuntament i les bústies a
Correus.
I vosaltres nomes us responsabilitzeu de les
vostres?
Efectivament, tot i que ara hem arribat a un compromís
amb Fecsa-Endesa pel qual ells
començaran a netejar-les.
Ho pregunto
perquè estan fetes un fàstic i plenes de tags.
Tens raó. Si t’hi fixes sempre veuràs els tags en llocs on l’Ajuntament no pot
intervindré ja sigui perquè pertanyen a particulars o per altres causes. Nosaltres
intervenim principalment en façanes, i tot i que encara en trobaràs algunes amb
tags el cert és que hem avançat molt
i cada vegada hi ha menys. A les hores, que els queda a aquests “senyors”? Doncs els bancs, les faroles, les caixes
elèctriques, les entrades dels pàrquings i les persianes.
Penso que tens
raó pel que fa als murs. A Barcelona n’hi ha pocs amb pintades i això que n’he
vist molts durant les meves passejades per
la ciutat però em ric perquè estic recordant un noi que va passar en bici
mentre entrevistava a una noia dels vostres serveis de neteja i li va cridar
mentre passava, Aneu ràpids, eh!
Si tens raó, però cal distingir molt bé i amb molta
cura els tags del graffiti, sobretot la diferència entre
el senyor que fa tags o firmes i del
senyor que fa un graffiti i que
intenta ser una expressió artística. L’obsessió del senyor que fa el tag, és fer més firmes en una paret que
qualsevol altre perquè creu que quan ho aconsegueixi serà l’amo i en teoria,
d’aquell territori però també queda clar que si tu
cada vegada que pinta li esborres, acabarà emprenyant-se i marxarà. I aquesta és
la lluita per desgracia. Fixat, portem vuit
o nou anys treballant així i hem pintat Barcelona més de 20 vegades. Ara mateix
estem parlant amb Fecsa-Endesa per solucionar-ho i amb Correus que esta pintant
les bústies, el que passa és que repinten avui i dema ja hi tornem a ser! Telefònica
passa, i en quant als bancs ho fem nosaltres però és molt complicat, perquè
Barcelona té un mobiliari de primera categoria i si es vol fer ben fet és molt complicat.
S’ha de canviar la fusta i polir-la, no val torna-li a donar una capa de
pintura i això representa un cost enorme per a la ciutat. En un dels últims treballs
que vam fer van agafar mostres dels diferents distretes de la ciutat i en un
tros definit d’ells vam comptabilitzar les coses que estaven pintades i les que
no i per tant tenim un percentatge aproximat del que podria ser Barcelona. Tu
mateixa pots comprovar en aquests papers els resultats i arribem a la conclusió
que de una mostra total de 4674 elements públics, hem comptabilitzat 3779
elements sense afectació i un 17% amb incidències tampoc son tants i de
persianes, un 50% sense afectació i un 49 afectades, que no respon exactament a
la realitat perquè un tant per cent
elevat de de les no afectades pertanyen
a la categoria de reixes, i per tant no estan al abast de les pintades i tags.
Respecte a les persianes que hem repintat amb antigraffiti i d’una mostra total de
425, concloem que 349 les tenim impol·lutes i 76 tenen algun tipus
d’incidència, el 29% d’aquestes per enganxines
de serrallers, un altre plaga, però que
al estar amb antigraffiti no enganxen
bé i son fàcils de treure, 3 amb tags
i 44 graffitades. Així és com estàvem aquesta setmana passada.
Existeixen
treballadors de l’Ajuntament que van per la ciutat fent fotos dels tags i graffitis. Quin tipus de
formació reben aquests empleats?
Formació poca. La formació és la que es troba darrere
de la foto. Formació poca perquè en principi esta prohibit qualsevol tipus de graffiti i a les hores el que fan
aquestes persones, es detectar el tag
o graffiti, veure de quin tipus de paret es tracta i quin tipus
de pintura s’ha utilitzat. Un altre cosa és quan es tracta d’una paret
autoritzada, a les hores nosaltres normalment tenim la referència i no la
toquem, i si la toquem és que ens hem equivocat o el districte no ens ha dit
res. Exemple d’aquestes zones és el Parc de les Tres Xemeneies, que per cert
vam utilitzar un dia per fer una prova per treure graffiti amb una maquina
nova i ens van mirar molt malament.
Per tant, les persones dels nostres serveis tenen dos
grans missions; primera, quan surten tenen que sortir amb una ruta predeterminada,
no podem enviar-los alegrement i dir-los , apa ves i mira a veure que hi
trobes! Segon, s’ha de saber de quin tipus de graffiti és tracta i de quin tipus de pintura parlem per poder
portar els elements suficients i preparar
la pintura o el sistema adient per poder
treballar i treure el graffiti i per això serveixen els detectors, per mirar on estan els graffiti i el tipus de paret i pintura
emprada amb que s’ha fet el graffiti i
d’aquesta manera una vegada convenientment assabentats, els nostres
serveis de neteja puguin anar ben preparats per fer la seva feina. Hi ha
diferents tractaments, des dels mes senzills com repintar les parets, a més
complicats com treure el graffiti de parets
antigues com les de Ciutat Vella que estan fetes de pedra antiga i el graffiti entra a dins de tal manera que
inclús quan el borres queda una ombra negra i si s’ha emprat una pintura
vermella en comptes de blava, és molt més difícil de treure sense fer malbé la
pedra. Per exemple, al carrer Tallers hi han graffiti que s’han tret més de 25 vegades. Amb els marbres passa
el mateix, si vas a la plaça dels Àngels i vas als aparcaments, veuràs que passa
el mateix. Un altre sistema però que és molt car és el que anomenen
col·loquialment ”el bocadillo”.
Alguna vegada hauràs vist una bossa negra enganxada a la paret, doncs és això.
Es tracta de posar una mena de pasta a sobre del graffiti que xupa la pintura, tapar-ho amb la bossa i a les 24 hores, més o
menys ha quedat net, però és caríssim. De tècniques n’hi ha moltes però aquestes
solucions són transitòries perquè passa igual que amb les vacunes i les
malalties, tu apliques un nou sistema per treure graffiti i en pocs mesos ja n’han descobert un altre per pintar-hi
damunt. Fixat com va la cosa que inclús han arribat a posar productes enquitranats! I ja no parlem de quan utilitzen àcid!
He llegit en
algun lloc, que existeix una base de dades de tags i també de graffiters.
Es veritat?
Si. Nosaltres el que fem és fotografiar el graffiti i després de l’actuació,
fotografiar per demostrar que s’ha tret. Això ho fa la pròpia empresa a qui
tenim encarregada la neteja. Aquests tags
es guarden com a mínim un any, i si durant aquest període la policia troba
alguna persona fent algun tag, ens
demana proves pericials per demostrar que aquella persona que han enxampar se
li poden atribuir més tags. Això és
una acumulació de proves, i de fet hi hagut
alguna sentencia favorable amb aquesta tesi però jo diria que des de que jo
estic aquí, això ho haurem fet un parell de vegades. És complicat perquè no és
el mateix agafar al grafitter que
està fent un graffiti que al “senyor”
que fa un tag. Si l’enxampes tan sols
se’l pot imputar per allò que
l’autoritat l’ha enganxat in fraganti.
Una ultima
pregunta, imaginat que a Barcelona hi ha una plaça i no et diré a on perquè
seria una pena que l’esborréssiu, amb un graffiti
impressionant que ocupa tots els murs de la plaça però no és un graffiti qualsevol sinó una obra d’art
que penso hauria de ser considerada, “bé d’interès per a la ciutat” de tal
manera que sempre està plena de turistes fotografiant-la, la esborreu?.
Bé, suposant que no tingui permís l’hauríem
d’esborrar, ara bé, si esta tan ben feta com tu dius, és possible que abans ens
truquin i ens preguntin que fer amb allò. És un tema complicat i des de Cultura
s’estén defensant noves postures, però el problema vertader que existeix sempre
és, on esta el límit de tot això? Qui dictamina la qualitat, qui els espais i qui
diu aquí si i aquí no? Inclús volent fer-ho bé, sempre estaràs criticat per
algú que dissenteix de tu.
Doncs moltes
gràcies, crec que amb això he aclarit molts dubtes i confirmat moltes
conclusions
Ens acomiadem, no abans que em doni una sèrie de
papers per consultar les dades que ell ja m’ha avançat i amb la “promesa” que no els penjaré a la web,
també em dona la seva tarja i em diu que el truqui si em sorgeix qualsevol
altre pregunta. Li pregunto si puc dir el seu nom al treball i em respon que
prefereix que no, que ell no és de fama i que prefereix l’anonimat. Doncs
d’acord.
No sé de que m’estranyo! Excepte en Werens, cap dels entrevistats ha volgut dir-me el
nom. Començo a pensar que aquest és un tema tabú per a molts i que no els
importa parlar sobre això però res de dir-ho amb veu alta no fos cas que algú,
no sé qui, els acuses d’alguna cosa. Doncs penso que fan mal fet i que potser
si alguns és mullessin una mica més seria més fàcil la solució.
Ens acomiadem, es torna a disculpar per la falta de
resposta de l’Ajuntament fins a aquest moment i em desitja sort en el treball.
Molt amable el Director, després de més d’una hora parlant, exactament una
hora, 8 minuts i 54 segons, tanco definitivament la part de les entrevistes.
L’ajuntament respon! Una mica tard però respon.
