Entrevistes




Com ja he avançat al llarg del treball, m’ha estat molt fàcil parlar amb la gent sobre els graffiti. Comerciants, graffiters, transportistes, porters, treballadors de l’Ajuntament i inclús turistes han accedit a parlar amb mi de manera molt natural i expressant les seves idees i opinions al respecte amb tota comoditat. No obstant això, m’ha estat del tot impossible parlar amb algun responsable de l’Ajuntament de Barcelona, i això que ho he intentat. De fet fins i tot he escrit un Mail a l'alcalde Xavier Trias, però res.
Curiosament, tots els entrevistats han estat més o menys disposats a parlar amb mi, però cap ha volgut que fes una foto i en molts casos no han volgut donar-me el seu nom i davant la possibilitat que fes una foto a la seva persiana o al seu mur, tots han estat d’acord en dir que d’acord però sense dir-ne la localització. Bé, tots no, el graffiter Werens fins i tot m’ha dit on trobar un dels seus murals i inclús m’ha enviat l’enllaç del vídeo on se’l veu pintant-lo, aquest ha estat una excepció. Això m’ha complicat una mica el treball, perquè una de les parts que volia afegir era una petita ruta pels districtes de Barcelona, amb mapa inclòs, on reflectir els millors graffitis de la ciutat, però davant la negativa dels comerciants a que posés una adreça a les seves persianes i considerant que la majoria havien estat molt amables amb mi, vaig decidir replantejar-me aquesta part.



L'Ajuntament


  •      Ajuntament de Barcelona / Plaça de Sant Jaume, 1
Font pròpia
Font pròpia
Em dirigeixo a l‘Ajuntament de Barcelona situat a Plaça de Sant Jaume 1, amb la idea que algun responsable em pugui donar explicacions actualitzades sobre la problemàtica dels graffiti a Barcelona; els mitjans de neteja, les sancions, etc. Després de 10 minuts de cua li explico a la noia d’informació que estic fent un treball de recerca sobre els graffiti i que m’agradaria parlar amb alguna persona que em pogués orientar una mica sobre el tema. La noia em dona un número, el  F006  i em diu que m’assegui a la saleta fins que el número surti a la pantalla. Després de 20 minuts em fan entrar a un altra saleta i li explico el cas a una noia molt amable. M’explica que per parlar sobre el tema haure de fer una instància, omplir una petició que s’enviarà a algun responsable per tal de concertar una cita. Pregunto si això tardarà molt i la noia em somriu. Mala senyal. Em dona un paper amb una adreça que ella creu em podrà anar bé pel treball: Equipament Central de Medi ambient i Serveis Urbans del barri de Gràcia. Després em dona un paper amb dues copies i em diu que passi a una altra saleta i l’empleni. Després hauré de tornar a fer cua, agafar un altre número i tornar a esperar.


Font pròpia


Omplo els papers i torno a fer cua per agafar un altre número. Aquesta vegada tan sols tarden 15 minuts. Entro a una altra saleta i li explico el cas a una altra noia. Li dono la instància, li posa el segell i posa els  altres dos en una safateta que té plena d'instàncies iguals que la meva. Pregunto si tardaran molt en donar-me una resposta, i ella amb un somriure sospitós em contesta que ja trucaran.



  •      Ajuntament de Barcelona, districte de Gràcia / Plaça de la Vila 2

Font pròpia
Font pròpia
Aquesta vegada no explico que estic fent un treball de recerca per tal que no em donin llargues i em facin omplir una altra instància. Vaig directament al gra i explico que la meva mare ha posat una botiga de llanes al carrer Pere Serafí i que la persiana està farcida de pintades. Voldria saber si em poden posar alguna multa per tindre-la així i si en el cas que em decidís per contractar algú que em fes un graffiti més “artístic” hauria de demanar algun tipus de permís. La noia d’informació em mira amb cara estranya i tot seguit em dona un número “ F500”, em diu que m'assegui i m’ho prengui amb calma. Entro a la saleta i tan sols som 8. Després de 45 minuts em criden i passo a una altra saleta. Ara entenc perquè m’han fet esperar tant. De les dotze cadires per atendre als ciutadans tan sols dos estan ocupades.  M’assec i explico el meu cas. La noia em mira com si mai li haguessin fet aquesta petició. De fet comença a mirar la pantalla de l'ordinador com si estigués buscant alguna cosa que no troba. Després d’una estona li pregunta alguna cosa al seu company i m’adreça a ell. Canvi de cadires. El noi, molt amable, em diu que no té ni idea però que va a preguntar a la tercera planta, a Territori i Sostenibilitat. Després de pocs minuts baixa les escales i m’explica que per pintar un graffiti a la meva persiana no fa falta cap mena de permís sempre i quant la casa no estigui catalogada. Li pregunto si com m’han explicat altres comerciants, l’Ajuntament em pot sancionar d’alguna manera si em decideixo a fer-ho. M’explica que de fet l’actual govern fomenta aquest tipus d’iniciativa perquè s’està adonant que la imatge dels barris millora molt d’aquesta manera. Molt agraïda.


  • ·     Equipament: Central d’Operacions de Medi Ambient i Serveis Urbans


Font pròpia
Font pròpia

Tal com em va indicar la noia de l'Ajuntament de Barcelona em dirigeixo a la Central d’Operacions de Medi Ambient i Serveis Urbans del carrer Torrent de l’Olla, 218 (Gràcia), a veure si d’una vegada per totes algú de l’Ajuntament em pot ajudar. Després de preguntar a porteria i explicar que estic fent el treball de recerca, m’envien a la cinquena planta:  Medi ambient. Entro a una sala plena d’ordinadors on estan treballant  quatre o cinc persones. Torno a explicar que estic fent el treball de recerca i un home molt agradable  m’explica que els que ho porten no son ells sinó els de la 6a planta, Neteja i Gestió de residus. M’acompanya a una saleta i em diu que esperi, que ell puja al pis de sobre i pregunta. Quan baixa m’explica que els encarregats estan de reunió. Calcula que acabaran en mitja hora, que li deixi el mòbil, vagi a esmorzar i ja em trucaran. Aprofito per fer fotos al barri. Després d‘hora i mitja caminant ho deixo estar. Tres dies després hi torno. Pujo directament a la cinquena planta i demano per l’home que em va atendre l’ultima vegada. El seu company em recorda i m’explica que no hi és, que deixi el telèfon un altre cop i que ja li dirà.


  •   Entrevista a l’Alcalde  de Barcelona Xavier Trias


Cansada que ningú de l’Ajuntament o dels Equipaments de Barcelona em doni alguna resposta, he decidit escriure directament a l'Alcalde. No perdo res. No diu sempre que és “l’Alcalde de les persones”, doncs a veure si és veritat. Entro a la seva pagina Web i li escric:



Benvolgut Alcalde,
Sóc l’Andrea,  una noia de Barcelona que estudia a l’escola Pia del carrer Diputació. El proper curs, hauré d’entregar el meu treball de recerca  sobre el graffiti, i encara que  he treballat molt i m’he mogut molt per Barcelona, el considero encara incomplert per una única raó. Durant la meva recerca pels carrers de Barcelona m’ha estat fàcil parlar amb comerciants, i graffiters de tota mena. Fins i tot graffiters de renom com Werens i creadors de plataformes com Enrolla’t m’han facilitat molt la feina , ja sigui per internet o presencialment, tots de bona gana han estat disposats a ajudar-me. El problema ha estat quan he intentat parlar amb algú de l’Ajuntament. Això ha estat missió impossible. He anat a l’Ajuntament de Barcelona (Plaça Sant Jaume), a l’Ajuntament de Barcelona, districte de Gràcia, i dues vegades  a l ‘Equipament Central d’Operacions de Medi Ambient i Serveis Urbans del carrer Torrent de l’Olla, 2. M’han fet fer llargues cues, omplir instàncies, deixar la meva adreça, apuntar el meu telèfon, però encara ara i a punt d’acabar el treball, estic esperant que algú em respongui. I com diu la meva mare... si ningú t’atén, demana directament pel cap. I això és el que faig.
Font pròpia
Entenc perfetament que contestar a les preguntes d’una noia de 17 anys no entra dins els seus plans, però després d’haver indagat una mica sobre vostè a la xarxa , m’ha quedat clar que de tots els alcaldes que hem tingut, vostè ha estat l’únic que ha posat una mica de ganes en arreglar la situació de Barcelona i els graffitis, i no a força de sancions com altres, sinó a força de parlar i intentar entendre’s amb els que  pensen diferent. De fet, una de les frases que vostè ha dit i que més m’agrada és: “trobo horrible la grisor de les persianes de la ciutat, i no tinc cap inconvenient en que aquestes es pintin si el comerciant ho vol.”. Jo també,  i és per això que l’escric. Per si pogués contestar unes quantes preguntes.
Actualment i pels carrers de Barcelona es poden veure graffitis espectaculars, que lluny de provocar una degradació visual de l'entorn, afecten la qualitat de vida de veïns i visitants,  com diu la llei, afavoreixen la convivència d’aquests i de pas fomenten el turisme.  Qui decideix quin graffiti s’ha de treure i quin no, a les façanes i murs?
Els graffiters tenen una norma que diu “no pots pintar damunt d'allò que no sàpigues fer millor”. És a dir,  que una persiana amb una pintada d’autor és intocable!  Així doncs...  Per què no fomentar les pintures de qualitat a les persianes de les botigues? Tan sols cal veure el Mercat de l’Albaceria Central  a Gràcia, per adonar-se que la imatge d’un barri millora amb aquesta classe d’iniciatives.
Si ho entès bé, una de les actuacions que té planificat el seu Ajuntament, és la neteja dels graffitis de 2500 persianes de comerços d'alguns carrers dels districtes de Ciutat Vella, Eixample, Sants-Montjuïc i Gràcia ( De fet ja he vist algunes persianes netejades i a l’espera del “seu graffiti d’autor”) L'Ajuntament assumirà el cent per cent del cost de la neteja inicial, la posada a punt, i els comerciants es faran càrrec obligatòriament del manteniment posterior". Ho trobo molt bé, és un pas de gegant, però m’agradaria saber el perquè d’aquesta nova normativa que ja s’ha aplicat a les Drassanes i que diu que “els graffitis no podran superar el 30% de la grandària de la persiana”? El 30 %? Però si els vàndals no tardaran ni dos minuts a aprofitar la resta. No ho entenc!
I una ultima pregunta si encara no he esgotat la seva paciència,
Creu el senyor Alcalde que el tema dels graffitis podria esdevenir en un futur, una font extra d’ingressos per a la ciutat (que bona falta fa!) Ja sigui pel que fa a l’increment del turisme interessat en aquest tema (I cregui’m, n’hi ha molt!)  o per altres causes com va passar a Alemanya que va ser  escollida Capital Mundial del disseny per la UNESCO i és més que probable que part del mèrit fos per  la forta presència del graffiti a la ciutat?
Si ha arribat fins aquí en la lectura moltes gràcies i si no ...també!
Bon estiu.
Andrea