Entrevistes: Els districtes de Barcelona

Districte de Gràcia

  •      Entrevista amb Vivian, una comerciant de Gràcia
Font pròpia
Visc a Gràcia i ja des de fa molt em miro les persianes del meu barri perquè moltes d’elles estan decorades amb graffiti que són una autèntica meravella. De fet, una de les persianes que m’agrada més és la d’una merceria del barri que està pintada amb un graffiti espectacular. Em decideixo a entrar i pregunto per la propietària. Li explico que estic fent un treball de recerca sobre els graffiti i si em pot ajudar. Amb un somriure em diu que cap problema. Li pregunto com s’ho ha fet perquè li pintessin la persiana. M’explica que al 2010 se li va presentar a la botiga un jove arquitecte, Jordi Llobell,  promotor de la plataforma Enrotlla't amb una idea desgavellada, pintar el màxim nombre de persianes del barri per graffiters reconeguts. Els comerciants tan sols haurien de netejar bé les persianes per tal que la pintura s’adherís bé i de la resta s’encarregarien ells. Al principi no va mostrar gaire interès però després i contagiada per l’entusiasme d’en Jordi s’hi va anar implicant cada cop més en el projecte. El problema principal que es van trobar va ser que molts dels comerciants preguntats tenien certa por perquè no sabien el que li pintarien a la seva persiana. Podia ser qualsevol cosa depenent del graffiter que els toqués. Que passaria si després no els hi agradava? Qui pagaria la neteja?  Al final van aconseguir que més d’una vuitantena de botiguers del barri s’afegissin al projecte. Van trigar més d’un any a aconseguir el consentiment verbal dels comerciants i al final l’Ajuntament va acceptar la proposta. Un diumenge més de 30 graffiters  sota la supervisió de la plataforma Enrotlla't van pintar les persianes. Ara és tot un espectacle. De fet és habitual que els diumenges i quan els comerços estan tancats i les persianes baixades es vegin passejant  molts turistes amb les càmeres fent fotos de les persianes. Abans d’acomiadar-me em recomana que visiti el mercat de l’Abaceria Central que ha estat un dels últims projectes de la plataforma Enrotlla't. Ho faré.

  •      Entrevista a un turista canadenc, William
Font pròpia
Font pròpia
Trio un diumenge per anar a veure el Mercat de l’Abaceria Central, tal i com em va recomanar la Vivian. Penso que un diumenge les persianes estaran baixades i podré veure bé els graffiti. Efectivament. Amb totes les persianes baixades aquest mercat és una preciositat. Després de veure’l penso que hauria de ser obligatori que totes les persianes de Barcelona estiguessin pintades així. També observo que està ple de gent fent fotos. M’atanso a un noi pel-roig i li explico el meu treball i li pregunto si em voldria contestar algunes preguntes. Meitat en castellà i meitat en anglès aconsegueixo entendrem amb ell. Està aquí de vacances, és canadenc i té 26 anys. El seu nom és quelcom com William S. M’explica que Barcelona és perfecte per fer fotos i que aquest mercat és una bona mostra d‘això. Em pregunta si conec altres llocs de Barcelona on trobar graffiti com aquests i li dic que baixi Rambles avall i es fiqui pels carrerons. Li pregunto com està el graffiti a Canadà i em comenta que poc a poc les autoritats s’estan adonant que això pot ser un autèntica atracció turística i que ja no posen tantes multes i ja no persegueixen tan els graffiters i que cada vegada cedeixen més espais públics per aquest tipus d’art. Tot i això també tenen molt vandalisme. Em recomana que entri a Internet i  busqui Roadsworth, m’ho escriu en un paper. Li dono les gràcies i m’acomiado.

http://roadsworth.com




·       Entrevista amb A, una treballadora del servei de neteja de graffiti de l'Ajuntament de Barcelona

Font pròpia
Un dia abans de les festes de Gràcia, torno a passar pel barri. És un autèntic enrenou, gent de tota mena compartint els carrerons per tal de guarnir-los adequadament com mana la tradició. Una de les coses bones que té aquest barri, és que hi conviuen tota mena de gent sense grans problemes i tothom dóna un cop de mà a l’altre quan se li demana. I més a les festes, que per això és un barri “traca”. Però no és això el que més em crida l’atenció, doncs ja ho he  vist durant molts anys i estic acostumada. El que sí em crida és veure tant servei de neteja concentrat en un sol espai. Estaran de rebaixes a  l’Ajuntament i hauran decidit tirar la casa per la finestra? El cas és que de sobte veig una noia que amb un corró està tapant els graffiti dels murs. Aquesta és la meva, penso. Si l’Ajuntament no em contesta, a aquesta l’enxampo. Dit i fet. Em presento, li explico això del treball de recerca i li pregunto si voldria contestar-me a algunes preguntes. Poques i curtes. Em diu que cap problema i disparo. Com ho feu per decidir quins graffiti heu de treure i quins no? Us ho diu l‘Ajuntament, trieu vosaltres? M’explica que tots els del servei de neteja de graffiti reben pel matí a la seva PDA (organitzador personal i agenda electrònica) un llistat d’on trobaran les pintades que han d’esborrar. Em diu que un equip de dos o tres es dirigeixen al lloc i van tapant amb una pintura semblant, i que primer fan una foto a la pintada amb la PDA i després una altra quan l’han tapat. Li pregunto si és que no es fien d’ells i em respon que el que passa és que sovint, als 10 minuts d’haver tapat, ve un altre graciós i torna a pintar, i aquesta és l'única manera de demostrar que han fet la feina. Doncs si que són rapits els graffiters, perquè després diguin que els rapits són els de l’Ajuntament. Després m’explica que ara trobaré molts netejant els carrers de Gràcia per les festes. L’Ajuntament vol donar una bona imatge.
M’explica també que tot i tindre la localització de les pintades que han de tapar, de vegades pel camí en troben algunes i també les tapen. Així doncs us deixen tapar les que considereu que són brossa? Em contesta que sí, però que a vegades n’hi ha algunes que seria un pecat tapar i que les deixen. Doncs encara sort, penso. Abans d’acomiadar-me, passa un noi amb bicicleta i en broma, crida a la noia “aneu ràpids, eh”. Ja ho crec, penso. Arribats a aquest punt em pregunto quina formació reben aquests de la neteja.  De fet he llegit no sé on, que alguns empleats públics  d’algunes ciutats angleses, se’ls  ha entregat guies d’art graffiter perquè aprenguin a identificar les obres. A Bristol especialment, han decidit conservar algunes i declarar-les bens d’interès cultural. Ben fet, sí senyor! Aquí no passa el mateix. Li dono les gràcies i marxo. Per una vegada i sense que serveixi de precedent la pintura que ha utilitzat la noia s’assembla molt a la de l'original. 
Font pròpia
Dos minuts després baixo pel carreró del costat i em paro sobtada. Juraria que he passat per aquí fa una estona i que el mur ja havia estat netejat i ara resulta que una immensa cara m’està mirant. Doncs sí que van ràpids el graffiters, ja ho crec!

Una estona després, passo per una paret que recordo que fa un parell de dies  tenia un graffiti. Ara ja no hi és. Doncs sí que van ràpids també els de l’Ajuntament.
Font pròpia
Font pròpia


Aquesta és la verdadera guerra dels graffiters contra l’Ajuntament!


  • Entrevista amb R, un treballador del servei de neteja de graffiti de l'Ajuntament de Barcelona
Font pròpia
Aprofitant que Gràcia sembla envaïda pels del servei de neteja de l’Ajuntament, veig que un altre està netejant els vidres d’un comerç. També netegen els vidres? penso. Que treballadors! M’atanso, li explico aixó del treball i molt amable baixa de l’escala. Li pregunto si també netegen els vidres de graffiti els de l’Ajuntament i es posa a riure, em diu que no, que ell neteja les persianes. Em diu que quan a un comerciant d’un barri li pinten la persiana amb un graffiti, pot demanar a l’Ajuntament i a través del Gremi de comerciants del barri, que  li netegin. Si no es fa així, ells no estan autoritzats a treure els graffiti de les persianes, però que en aquest cas ha estat un error i per això també li netegen els vidres al comerciant. Es veu que quan van vindre a netejar-li la persiana, van enviar algú amb poca experiència i com ells netegen amb  Kárcher,  la pintura es va traspassar als vidres i ara ha vingut ell que té més experiència a arreglar el desastre. Pregunto, Kárcher, que és? És una espècie de pistola que s’acobla a la xarxa d’aigua municipal a través d’una manega i que expulsa aigua a gran pressió. S’utilitza a poca distància perquè així neteja més i queda perfecte. Després se li passa una capa de gris  a la persiana i després un antigraffiti i ja està. Doncs moltes gràcies.



Districte de Sants- Montjuïc


  • Entrevista amb Ester, una comerciant de Sants
http://www.yalotenemos.com/es/
Baixo del metro a Sants Estació (L3) i tiro avall. Evidentment no es pot dir que sigui un barri on sigui difícil trobar graffiti. N’hi ha de tots tipus. Veig una òptica amb els vidres una mica quartejats. Entro i explico això del meu treball. Pregunto com porten el graffitis al barri. M’explica que no gaire bé, pel que fa al mobiliari urbà ja ho puc veure, i pel que fa a les persianes m’explica que las que no tenen forats com ells estan fetes un desastre. Em diu que tan sols es salven les que estan pintades amb algun graffiti bo. Li pregunto pels vidres i m’explica que és la tercera vegada que els hi passa. La primera vegada es van deixar la persiana de forats sense tancar a la nit i al matí següent ja estava tota dibuixada. El pitjor és que la pintura que utilitzen ells per dibuixar vidres porta un component àcid que les fa impossible d’eliminar perquè si intentes treure-ho ratlles el vidre. Quan els van fer el pressupost del que costaria canviar-lo, es van tirar les mans al cap, però una altra comerciant del barri els va explicar que potser seria convenient que fessin com ella: que contractessin una empresa especialitzada en vinils i després de posar-li el vidre nou, també els posessin per damunt una pel·lícula transparent tipus cel·lofana que no evitaria la pintada però si protegiria el vidre. Així ho van fer i tot i que va  resultar més car, va valdre la pena perquè  en l'última manifestació que va passar pel carrer de Sants, i tot estar la botiga oberta i elles a dins, alguns dels manifestants els van dibuixar els vidres.  L’endemà van netejar el vinil amb força facilitat i tot i tindre unes petites ratlladures que no es van treure, va quedar intacte. Els  va sortir més barat que canviar el vidre.



  •  Entrevista amb el col·legi Joan Pelegrí de Sants
Façana del col·legi Joan Pelegrí,
 Barcelona/ Font pròpia

Caminant per Sants em trobo un mur pintat amb un graffiti. Em sorprenc, perquè es tracta d’un col·legi i  perquè el mur és un espai urbà i l’Ajuntament no deixa pintar els murs. Entro i explico el meu treball, el porter m’adreça a un despatx més enllà del pati del col·legi. Mentre el travesso veig que tot el mur interior del pati esta pintat amb graffiti. No és estrany penso, molts col·legis ho fan, en particular el meu mateix. Quan arribo al despatx torno a explicar el meu treball i que em resulta estranya la pintada a la façana. No el veig gaire entusiasmat davant el dilema, però tot i això m’explica que van demanar permís a l'Ajuntament per fer-ho i que no van trigar gaire a donar-lo. Que no se’n recorda si els  van fer pagar alguna cosa, però que pensa que no, i que en el seu cas va ser fàcil perquè és un col·legi i els col·legis tenen estretes relacions amb els Ajuntaments del districte al qual pertanyen. Em diu que no pot atendrem més i que si necessito més informació vagi a l'Ajuntament del districte de Sants. Així ho faré però prefereixo el de Gràcia que em cau més a la vora.



Districte de Nou Barris

  • Entrevista amb PR, un comerciant de Nou Barris
Font pròpia
Baixo del metro a Vilapiscina (L5) i després de fer algunes fotos a algunes persianes em trobo un grupet de gent mirant alguna cosa. M’atanso i estan mirant una persiana pintada amb un graffiti ben acolorit. Pel que diuen entenc que li han pintat aquesta nit sense el consentiment del comerciant, i per la manera com ho diu queda clar que no ha quedat gaire satisfet. Li explico el meu treball i li pregunto si em voldria contestar a algunes preguntes. No el veig gaire interessat però em diu que sí. M’explica que feia poc s’havia gastat més de 14.000 euros en arreglar la façana, el mur i les persianes, i que aquesta nit li havien pintat tot. Si agafo l’animal el mato, em deia. Un senyor gran, que em comenta orgullós que té 92 anys, m’explica que ell havia estat pintor de persianes i que feia ja molt havia pintat moltes de les persianes del barri, que en aquell temps es necessitava un permís especial per tocar qualsevol cosa de les façanes i que a més et feien pagar per obtenir-lo. També m’explica que molts comerciants passaven del permís i que ell els hi pintava de totes maneres, això sí, si passava la policia, aquesta no estava per bromes, et fotia una multa, a tu i al comerciant.
Li pregunto al comerciant que farà ara. Doncs que ha de fer? Res. Així es quedarà.  I si li posen una multa o alguna cosa així? li pregunto. Que vinguin, que vingui en Tries i que ho netegi ell mateix, em respon. Una ultima pregunta, veig que aquí totes les botigues tenen les persianes pintades però a diferencia de la seva, aquestes són esborranys ràpids... em pregunto per què? Un altre senyor em dóna la resposta. Aquí no trobaràs gaires d’aquest tipus perquè quan enganxem a algun d’aquests els hi donem de pals i no tornen mai més, i si ho fan, pinten a tota llet. Molt agraïda. Abans de marxar un noi de la meva edat em diu que si vull veure un mural maco, vagi a l'Ateneu de Nou Barris. Li pregunto on cau i m’indica que agafi la L3 fins a Roquetes. Li dono les gràcies i me’n  vaig.



  • Ateneu Popular de Nou Barris
Font pròpia
Font pròpia
Després de preguntar i caminar una bona estona per aquesta part de la ciutat que desconec i que em sorprèn, doncs és plena de pujades i solars buits, arribo a l’Ateneu Popular de Nou Barris. El primer que veig abans de pujar les escales és un mur preciós. Després i rodejant l’edifici en descobreixo molts més i per fi després d’una important pujada, veig el que el noi m’havia dit i que esta pintat a la façana de l’edifici.  Molt bo, tot i que en la meva opinió res d’envejar a alguns que hi ha a baix. Pel que llegeixo l’ha pintat Roc-Black- Block.

Remenant a la xarxa llegeixo que és de Barcelona. També llegeixo que aquest Ateneu és un centre cultural alternatiu que allotja múltiples projectes, música, circ, teatre, graffiti. Així doncs, no m’estranya tant mural de qualitat que l’envolta.



Districte de Sarrià - Sant Gervasi


  • Entrevista amb Juan, un porter de la zona alta de Sarrià- Sant Gervasi 
Font pròpia
Agafo el metro un diumenge i baixo a la parada de Sarrià dels ferrocarrils de la Generalitat. Començo a caminar per Bonanova i em sorprèn que quasi bé no hi ha graffiti. Decideixo endinsar-me pels carrerons més petits però poca cosa trobo. Sorpresa per la falta de graffiti paro a un senyor que està escombrant la vorera i li comento el meu treball, li demano si em pot contestar a unes preguntes. L’home sembla encantat. Em comenta que aquí hi ha poques pintades per tres raons, primer perquè els transports públics són escassos i els graffiters són molt senyors i no pugen a peu. Després perquè en la majoria de les cases hi ha porters i aquests vigilen, de fet ell ja n’ha espantat a un o dos. La tercera raó és perquè aquí l’únic que pugen són els lladres, aquests si que van preparats i motoritzats, i en un vist i no vist ja t’han buidat el pis o la botiga.  Ara entenc que totes les portes tinguin reixes, penso. Doncs molt agraïda. Mentre baixo caminant cap a la zona baixa vaig observant que el nombre de graffiti augmenta una mica, però no excessivament. Mirant amb atenció descobreixo que els poquets que hi ha sempre estan a la vora d’alguna parada d’autobús. Tindrà raó el porter i als graffiters no els agrada caminar? Potser tan sols treuen l’esprai quan s’avorreixen perquè no arriba l’autobús.  També observo que gaire bé totes les botigues tenen persianes de forats. Suposo que així és més difícil que pintin i a més moltes tenen las persianes rere els vidres, suposo perquè és més difícil pintar sobre vidre.



Districte de L’Eixample


  • Entrevista amb Pedro, un porter de l’Eixample
Font pròpia
Per fer transbord des de Renfe a L3 de passeig de gràcia, i perquè des de fa més d’un d’any estan en obres, has de fer una marató i caminar per l’exterior per Aragó fins a Passeig de Gràcia. A meitat de camí em quedo sorpresa ja que les tanques que havia fotografiat la setmana passada ara em resulten estranyes. Els graffiti no són els mateixos. Començo a fotografiar una altra vegada però veig que el porter d’un edifici proper m’està mirant. M’atanso, i l’explico el meu treball. Li pregunto si aquests són els mateixos graffiti de la setmana passada. Tot somrient em diu que és diu Pedro i que no, que no són els mateixos, que de fet ja és la quarta o cinquena vegada que l’Ajuntament repinta les tanques de les obres i que tal com les pinten a la nit vénen els graffiters i les dibuixen. Quina estupidesa, penso.  En Pedro em diu que ho fan perquè és un lloc de molt pas de turistes i que els graffiti donen mala imatge i que segurament abans que acabin les obres les hauran repintades més vegades. Li pregunto si ha vist com ho fan i em contesta que als de l’Ajuntament sí, però als graffiters no perquè ell plega a les 8. Molt agraïda.




  • Entrevista amb Rosa Puig, Fotògrafa i dissenyadora, al barri de Sant Antoni
http://www.rosapuig.com
Agafo la línia L3 fins a Paral·lel i em planto al barri de Sant Antoni. Penso que als voltants del mercat hi trobaré alguna cosa, perquè a la part alta res de res. Un amic m’ha dit que hi ha una casa ocupa molt ben pintada. Arribada al mercat pregunto a una senyora si sap on és la casa, em mira somrient i m’indica el camí. Abans de marxar em diu si m’interessen el graffiti, li comento que estic  fent el treball de recerca sobre això i m’explica que ella és Rosa Puig i que al 2006 va publicar un llibre sobre graffiti, que abastava des del 2001 fins al 2005. Això si és casualitat. M’explica que quan ella el va publicar, va fer sevir diapositives, res de digitalització. El llibre que va publicar es diu Barcelona graffiti. En aquella època Barcelona destacava per aquest tipus d’art i que molts dels artistes dels quals els va retratar l’obra, avui són artistes reconeguts internacionalment. Abans potser el graffiti era més reivindicatiu i ara més artístic. Em diu que acaba de reeditar el llibre, afegint alguns graffiti més actuals, però que el valor més important d’aquesta reedició són sens dubte les fotos dels més antics, precisament perquè molts d’ells ja no hi són. Li dono les gràcies i apunto els seu nom en un paper. Em fa apuntar la seva pagina web i em diu que quan acabi el treball li enviï l’enllaç. Així ho faré.
Quan arribo a casa busco el seu nom a la xarxa. www.rosapuig.com, efectivament, és una fotògrafa i dissenyadora d’Esparraguera que actualment viu i treballa a Barcelona.


Districte de Les Corts


  • Entrevista amb Cuca, cambrera a un bar de Les Corts
Font pròpia
Font pròpia
Agafo el metro un diumenge i baixo a la parada de Les Corts (L3). Primer vaig per travessera però i ha pocs graffitis. Després decideixo baixar i el primer que em xoca és que la majoria són firmes rapides. Poca cosa a destacar, això sí, totes les persianes plenes. De tots el barris potser aquest és el que més firmes rapides veig i les que no, és que tenen persianes foradades i difícils de pintar. Això sí, prop del mercat trobo dos camions ben pintats. Decideixo tirar a munt, a la zona més benestant. Aquí la cosa canvia, pocs graffiti i tags, les persianes bastant netes, el més xocant és que el mobiliari urbà d’aquesta zona està impecable. Sorprenent. M’atanso a un bar i li explico a la cambrera el meu treball, li explico que em resulta xocant que a diferència de tots els altres barris aquesta part tingui tant poc mobiliari urbà malmès pels graffiters. Inclús el Corte Inglés té les persianes ben netes. M’explica que és normal, en aquesta part hi ha grans multinacionals i bancs, el Corte Inglés inclòs, i que com tenen prou diners, tenen un servei de manteniment intern que els neteja, a més dels molts serveis de vigilància que hi ha, però que si tiro a baix començaré a veure que la cosa canvia en quant a les persianes. En quant al mobiliari urbà, és el barri més net de tots.


Districte d’Horta – Guinardó



  • Entrevista amb Rosa una quiosquera d’Horta
Avui toca anar a inspeccionar el districte d'Horta - Guinardó. Agafo el metro i paro a l’estació d’Horta (L5). Li pregunto a una quiosquera que hi ha una mica més amunt i em diu que espectaculars amunt no en trobaré, però que si en vull veure un de mal fet, que miri a la persiana la pintada que li han fet aquesta nit. Em comenta que per aquí l’únic que trobaré és alguna persiana graffitejada com la seva, que si de cas tiri avall a veure si hi ha sort.  Li dono les gràcies i a punt de marxar em diu que si vull veure’n un d’impressionant he d’anar al Guinardó, al Parc de les aigües, allò sí que és espectacular.
 
Font pròpia
Decideixo que ja que hi sóc tiraré amunt.  No tan sols trobo murals preciosos sinó que arribo a la conclusió que aquest barri és el rei dels murals, especialment el casc antic. De fet el primer que trobo és un  divertit mural dels diables de la Torxa on deixen ben clar que “Horta, no és ni serà mai Barcelona”, i altres tan espectaculars com el de l’escola bressol Valldaura.

Font pròpia
Font pròpia
Font pròpia


En aquest barri tothom pinta el que li dóna la gana. Els bars pinten a les seves façanes, els supermercats també i inclús el Club de petanca Valldaura té decorat el camp que és una alegria.  Encara sort que no li he fet cas a la quiosquera.


  • Parc de les Aigües
Font pròpia
Tal com m’havia dit la Rosa, agafo la línia groga i em planto a Alfons X. No em costa gaire trobar el parc i per descomptat el mural. És impressionant. Potser el més gran que he vist fins ara. El que més m’estranya és que decora justament la paret que dóna entrada a la biblioteca Mercè Rodoreda del Guinardó i això és un equipament municipal. Tant ha canviat la normativa del graffiti a Barcelona?
Font pròpia
M’hagués agradat preguntar a algú de la biblioteca sobre el tema però està tancada. Si l’Ajuntament de Barcelona em respon alguna vegada els preguntaré. De totes maneres penso que si algú se’l acut tapar aquesta meravella és un ignorant de l’art.
Font pròpia
Font pròpia



Districte de Ciutat Vella


  • Entrevista amb J. Carlos del servei de neteja de graffiti de l'Ajuntament
Font pròpia
Agafo els ferrocarrils de la Generalitat un diumenge i baixo a la parada de Plaça Catalunya. Tiro Rambles avall i em vaig ficant pels carrerons fent fotos. En un d’aquests veig un noi equipat amb el distintiu groc i verd de l’Ajuntament que està netejant una persiana del barri.  M’atanso i li explico el meu treball de recerca i li pregunto si em voldria contestar a unes preguntes. Em diu que sí que cap problema. Li pregunto que com és que està en diumenge treballant i em contesta que és el millor dia perquè les persianes dels comerços estan tancades. M’explica que l’associació de comerciants del barri en associació amb l’eix comercial Tot Raval s’han posat d’acord amb l’Ajuntament i han decidit deixar pintar 150 persianes dels comerciants amb graffiti perquè han vist que és l’única manera que els vàndals deixin de pintar-les. També m’explica que ells netegen les persianes pintades amb aigua i sabó, i després li donen una capa de pintura gris i una altra amb vernís “antigraffiti”. Les deixen netes i a punt per “una pintada autoritzada”. Li pregunto que si igual que en el barri de Gràcia, els comerciants tampoc sabran quin tipus de graffiti els pintaran. Em contesta que tampoc ho sabran. El que més em sorprèn és que em diu que els graffiti no podran superar el 30% de la grandària de la persiana. El 30%? Penso. Però si això és una misèria. Em comenta que és una nova ordenança i que ja entén que pot resultar una mica rara. Però si els vàndals no tardaran ni dos minuts en empastifar el 70% restant, penso. Es treu una càmera que porta a la butxaca, per a seguiment de l’Ajuntament,  i m’ensenya com han quedat unes persianes pintades a les Drassanes amb aquesta normativa. M’explica que va ser un altra proposta dels comerciants i que l’Ajuntament els va deixar fer amb la condició que com estaven al costat del port, els graffiti autoritzats fossin de motius marins. Em diu que si tinc ganes baixi Rambla avall fins el metro les Drassanes i a mà dreta les veure.
Una cosa curiosa que em comenta és que si una de les persianes que han de netejar té pintat alguna part amb un graffiti “de categoria” estan autoritzats a deixar-lo i pintar en un altre 30% de la persiana. Encara sort, perquè n’hi ha de molt bonics. Es torna a treure la càmera i m’ensenya alguns del barri vertaderament ben fets. Abans d’acomiadar-me em diu que normalment porta tríptics on s’explica tot això que ell em diu, però que avui se’ls ha deixat. Tot i això em  dóna un telèfon de contacte i em diu que pregunti per l’Anna, que ella em podrà informar més bé de tot això. Fenomenal. Me’n vaig a fer fotos a les Drassanes


  • Les Drassanes
Quan arribo  a la parada del metro de les Drassanes pregunto a un quiosquer si sap on puc trobar unes persianes que es van pintar amb autorització de l’Ajuntament amb motius marins. Em diu que ni idea. Després de preguntar a un bar i a una fleca i que ningú en sabés res de res, de sobte em trobo amb una de les persianes que en J. Carlos m’havia ensenyat a la càmera. Això del 30% no crec jo que sigui una bona idea, i en quant als motius marins...tampoc.

Font pròpia
Font pròpia
Font pròpia
Font pròpia
Font pròpia




Districte de Sant Andreu



  • Entrevista amb una veïna del barri
Font pròpia
Avui toca el districte de Sant Andreu. Agafo la línia L1 i baixo a la parada de Sant Andreu. Cap amunt o cap avall? No ho sé. Li pregunto a un noi i em diu que cap avall hi ha moltes fàbriques i cases abandonades i que segur trobaré alguna cosa. Tan sols he passat un carrer i ja trobo un mural molt divertit dels Simpson. Això promet, però després d’una estona de caminar, penso que tenia raó el noi. Molt abandonament i pocs graffiti de qualitat. 

Font pròpia
Més avall trobo una plaça dibuixada amb uns murs que a mi em semblen de molta qualitat. Li explico  a una senyora el meu treball i li pregunto si han estat pintats per alguna plataforma o alguna cosa així. Em diu que no, que els graffiters venen de nit i pinten el que els agrada, i al matí següent ja està la pintada. Li comento que m’estranya perquè tots tenen la mateixa temàtica: els animals. 
Font pròpia
Es mira al marit i somriu, després em senyala la placa que dóna nom al carrer: Plaça de Felix Rodríguez de la Fuente. Li pregunto si en aquest barri hi ha molts graffitis. Es gira cap al  marit un altre cop i els dos es posen a riure. El senyor em diu que segueixi avall i tiri a la dreta per creuar un pont i allà trobaré un 
camp de bàsquet. Que després passi el pont i ja els diré. Els  dono les gràcies i començo a caminar. De fet començo a veure molts murs i sobretot façanes pintades amb dibuixos de tota mena. Les persianes ni tocar-les. Clar, penso, aquí hi ha murs i façanes per triar i remenar. Després es queixen els graffiters que no tenen espais, que vinguin aquí. Quan arribo al camp de bàsquet, entenc per que reia el matrimoni. Quins graffiti!
Font pròpia
Font pròpia
Font pròpia
Font pròpia


Creuo el pont del parc Fluvial del Bessos i a partir d’aquí ja és una festa. Sota el pont, després del pont, a tot arreu.

Font pròpia
Font pròpia
Font pròpia
Font pròpia




Districte de Sant Martí


  • Entrevista amb un veí del barri
Font pròpia
Agafo la L2 i baixo a Sant Martí. Avui vull veure un dels murs que ha alliberat la plataforma Murs Lliures. No he caminat més de dues passes que trobo sense voler la resposta a la pregunta fonamental d’aquest treball. El graffiti, art o vandalisme? Doncs bé, torno a repetir, després de veure la camioneta que hi ha aparcada aquí, puc dir sense por a equivocar-me que el graffiti pot ser les dues coses, tan sols depèn dels ulls que el miren!

Per fi arribo al carrer Agricultura i no hi ha dubte. Aquest és el mural. Espectacular!

Font pròpia
Font pròpia
Font pròpia



l graffiti del jove Quak, fet expressament pel meu treball, i que ara forma part també d’aquest mur alliberat gràcies a la plataforma Enrotlla’t.


Font pròpia


Un senyor que em veu fent fotografies em pregunta si m’agraden. Li contesto que si i li pregunto que li semblen a ell. Em diu que algunes no estan malament però que a ell li agraden més els murs nets, però que millor així que no amb pintades d’aquelles tan brutes. Li pregunto com està el barri de vandalisme i em diu que ja ho puc veure, que ha viscut dies millors. Masses cases i fàbriques abandonades. M’ensenya un solar buit i em diu que això era abans una antiga fàbrica de gel i que un dia la van tirar per edificar alguna cosa i així s’ha quedat,  amb el solar buit. Ara fa uns dies van posar tanques perquè no entressin a fer pintades, ja veurem el que dura, em diu. M’explica també que per aquí no trobaré gaire cosa, que millor vagi baixant. 
Font pròpia


Te raó, algunes pintades rapides i prou però a mesura que baixo la cosa s’anima, comencen les pintades a les persianes. Trobo alguna petita joia i una inesperada sorpresa. Una persiana molt especial, la de l’Agrupació del Districte X de Convergència Democràtica.


Vilanova i la Geltrú

M’interessava saber que passava als pobles en referència al graffiti, i és per això que he xafardejat una mica en aquest poble, el qual conec bé i del qual en puc treure bona informació. De fet la majoria de graffiters que conec hi viuen. La principal diferència que observo amb la ciutat és que aquí poques persianes estan graffitejades. Aquí i des de sempre els graffiters han preferit els murs, i és que com a qualsevol poble, n’hi ha molts. Ponts, rieres, túnels, murs abandonats a les afores, tot s’hi val.  Això és un autèntic paradís pels graffiters que no desaprofiten cap espai.


Font pròpia
Font pròpia
Font pròpia
Font pròpia




  • Entrevista amb JC, un transportista de Vilanova i la Geltrú
Font pròpia
Comprant el diari al passeig de Vilanova, m’adono que acaba d’aparcar en doble fila una camioneta tota pintada per graffiti. Trec el mòbil a tota pressa, m’atanso i li començo a fer fotos, de seguida un home  se m'apropa i amb mala cara em pregunta, Que estàs fent? Li explico el meu treball i em mira amb més simpatia. M’explica que això de la furgo és un mal son i que és la segona vegada que li fan perquè la fa dormir al carrer. També m’explica que  la primera vegada es va gastar una fortuna en la neteja, però al cap de dos dies ja li havien tornat a pintar,  així que la deixa com està. Li pregunto si no té por que li posin algun tipus de multa o alguna cosa així i em contesta que ja li agradaria tindre unes paraules amb el que s’atreveixi.  Després em somriu i em diu que si vull fer més fotos en faci perquè  l’altre costat de la furgoneta també està pintada. No gràcies, en tinc prou.


  • Entrevista amb una empleada dels serveis de neteja de l’Ajuntament de Vilanova i la Geltrú
Font pròpia
Un matí veig que 8 o 9 treballadors dels serveis de neteja de Vilanova estan esmorzant en un bar. M’hi fixo bé en les etiquetes acreditatives que porten a les espatlles i tot i que hi ha de neteja de platges, de parcs i jardins, no en trobo cap de neteja de pintades tal com indica que hi ha a la Web de l'Ajuntament. M’atanso i els explico el meu treball. No em miren gaire bé però al final una dona em pregunta que és el que vull saber. Li pregunto si existeix un servei de neteja de graffiti, quins elements utilitzen per netejar i com decideixen quins graffiti s’han de treure i quins no. M’explica que les dues noies que fan el servei no hi són, que abans eren quatre però que amb les retallades dues són les que queden. Pel que ella sap és el mateix Ajuntament qui els diu a les noies a on han d’anar i que normalment les pintades que netegen són de mobiliari urbà i de façanes. El mobiliari el netegen amb productes especials i si cal utilitzen una pintura a prova de graffiti o per projecció d’aigua. Pel que fa als murs o façanes directament pinten amb una pintura semblant damunt. Els murs de sota els ponts ja ni els toquen ja que tal com els netegen a l'endemà tornen a estar pintats.
Font pròpia
Font pròpia
Mirant de més a prop la façana entenc per que em somreia la noia. Pot ser sí que ja no hi han graffiti, però ben pintat el que es diu ben pintat, no ho està.  Penso que demà tornaran a estar graffitejats.

Efectivament. Tres dies després ja hi ha la primera.