Districte
de Gràcia
- Entrevista amb Vivian, una comerciant de Gràcia
 |
Font
pròpia
|
Visc a Gràcia i ja des de fa molt em miro les
persianes del meu barri perquè moltes d’elles estan decorades amb graffiti que són una autèntica
meravella. De fet, una de les persianes que m’agrada més és la d’una merceria
del barri que està pintada amb un graffiti
espectacular. Em decideixo a entrar i pregunto per la propietària. Li explico
que estic fent un treball de recerca sobre els graffiti i si em pot ajudar. Amb un somriure em diu que cap
problema. Li pregunto com s’ho ha fet perquè li pintessin la persiana. M’explica
que al 2010 se li va presentar a la botiga un jove arquitecte, Jordi Llobell, promotor de la plataforma Enrotlla't amb una idea desgavellada,
pintar el màxim nombre de persianes del barri per graffiters reconeguts. Els comerciants tan sols haurien de netejar
bé les persianes per tal que la pintura s’adherís bé i de la resta s’encarregarien
ells. Al principi no va mostrar gaire
interès però després i contagiada per l’entusiasme d’en Jordi s’hi va anar
implicant cada cop més en el projecte. El problema principal que es van trobar
va ser que molts dels comerciants preguntats tenien certa por perquè no sabien
el que li pintarien a la seva persiana. Podia ser qualsevol cosa depenent del graffiter que els toqués. Que passaria
si després no els hi agradava? Qui pagaria la neteja? Al final van aconseguir que més d’una vuitantena
de botiguers del barri s’afegissin al projecte. Van trigar més d’un any a aconseguir el consentiment verbal dels comerciants i al final l’Ajuntament va
acceptar la proposta. Un diumenge més de 30 graffiters sota la supervisió de la plataforma Enrotlla't van pintar les persianes. Ara
és tot un espectacle. De fet és habitual que els diumenges i quan els comerços
estan tancats i les persianes baixades es vegin passejant molts turistes amb les càmeres fent fotos de les
persianes. Abans d’acomiadar-me em recomana que visiti el mercat de l’Abaceria Central que ha estat un dels
últims projectes de la plataforma Enrotlla't.
Ho faré.
- Entrevista a un turista canadenc, William
 |
Font
pròpia
|
 |
Font
pròpia
|
Trio un diumenge per anar a veure el Mercat de l’Abaceria Central, tal i
com em va recomanar la Vivian. Penso que un diumenge les persianes estaran
baixades i podré veure bé els graffiti.
Efectivament. Amb totes les persianes baixades aquest mercat és una
preciositat. Després de veure’l penso que hauria de ser obligatori que totes
les persianes de Barcelona estiguessin pintades així. També observo que està
ple de gent fent fotos. M’atanso a un noi pel-roig i li explico el meu treball
i li pregunto si em voldria contestar algunes preguntes. Meitat en castellà i
meitat en anglès aconsegueixo entendrem amb ell. Està aquí de vacances, és
canadenc i té 26 anys. El seu nom és quelcom com William S. M’explica que
Barcelona és perfecte per fer fotos i que aquest mercat és una bona mostra
d‘això. Em pregunta si conec altres llocs de Barcelona on trobar graffiti com aquests i li dic que baixi Rambles avall i es fiqui pels carrerons. Li pregunto com està el graffiti a Canadà i em comenta que poc a
poc les autoritats s’estan adonant que això pot ser un autèntica atracció
turística i que ja no posen tantes multes i ja no persegueixen tan els graffiters i que cada vegada cedeixen
més espais públics per aquest tipus d’art. Tot i això també tenen molt vandalisme.
Em recomana que entri a Internet i
busqui Roadsworth, m’ho escriu
en un paper. Li dono les gràcies i m’acomiado.
 |
|
|
· Entrevista
amb A, una treballadora del servei de neteja de graffiti de l'Ajuntament de Barcelona
 |
Font
pròpia
|
Un
dia abans de les festes de Gràcia, torno a passar pel barri. És un autèntic
enrenou, gent de tota mena compartint els carrerons per tal de guarnir-los adequadament
com mana la tradició. Una de les coses bones que té aquest barri, és que hi
conviuen tota mena de gent sense grans problemes i tothom dóna un cop de mà a
l’altre quan se li demana. I més a les festes, que per això és un barri “traca”.
Però no és això el que més em crida l’atenció, doncs ja ho he vist durant molts anys i estic acostumada. El
que sí em crida és veure tant servei de neteja concentrat en un sol espai.
Estaran de rebaixes a l’Ajuntament i
hauran decidit tirar la casa per la finestra? El cas és que de sobte veig una
noia que amb un corró està tapant els graffiti dels murs. Aquesta és la meva, penso. Si l’Ajuntament no em contesta, a aquesta
l’enxampo. Dit i fet. Em presento, li explico això del treball de recerca i li pregunto
si voldria contestar-me a algunes preguntes. Poques i curtes. Em diu que cap
problema i disparo. Com ho feu per decidir quins graffiti heu de treure i quins no? Us ho diu l‘Ajuntament, trieu
vosaltres? M’explica que tots els del servei de neteja de graffiti reben pel matí a la seva PDA (organitzador personal i
agenda electrònica) un llistat d’on trobaran les pintades que han d’esborrar.
Em diu que un equip de dos o tres es dirigeixen al lloc i van tapant amb
una pintura semblant, i que primer fan una foto a la pintada amb la PDA i després
una altra quan l’han tapat. Li pregunto si és que no es fien d’ells i em respon
que el que passa és que sovint, als 10 minuts d’haver tapat, ve un altre
graciós i torna a pintar, i aquesta és l'única manera de demostrar que han fet
la feina. Doncs si que són rapits els
graffiters, perquè després diguin que els rapits són els de l’Ajuntament.
Després m’explica que ara trobaré molts netejant els carrers de Gràcia per
les festes. L’Ajuntament vol donar una bona imatge.
M’explica
també que tot i tindre la localització de les pintades que han de tapar, de
vegades pel camí en troben algunes i també les tapen. Així doncs us deixen
tapar les que considereu que són brossa? Em contesta que sí, però que a vegades
n’hi ha algunes que seria un pecat tapar i que les deixen. Doncs encara sort,
penso. Abans d’acomiadar-me, passa un noi amb bicicleta i en broma, crida a la
noia “aneu ràpids, eh”. Ja ho crec, penso. Arribats a aquest punt em pregunto
quina formació reben aquests de la neteja.
De fet he llegit no sé on, que alguns empleats públics d’algunes ciutats angleses, se’ls ha
entregat guies d’art graffiter perquè
aprenguin a identificar les obres. A Bristol especialment, han decidit
conservar algunes i declarar-les bens d’interès cultural. Ben fet, sí senyor! Aquí
no passa el mateix. Li dono les gràcies i marxo. Per una vegada i sense que
serveixi de precedent la pintura que ha utilitzat la noia s’assembla molt a la
de l'original.
 |
Font
pròpia
|
Dos minuts després baixo pel carreró del costat i em paro
sobtada. Juraria que he passat per aquí fa una estona i que el mur ja havia
estat netejat i ara resulta que una immensa cara m’està mirant. Doncs sí que
van ràpids el graffiters, ja ho crec!
Una estona després, passo per una paret que recordo que fa un parell de dies tenia un graffiti. Ara ja no hi és. Doncs sí que van ràpids també els de l’Ajuntament.
 |
Font
pròpia
|
 |
Font
pròpia
|
Aquesta
és la verdadera guerra dels graffiters
contra l’Ajuntament!
- Entrevista
amb R, un treballador del servei de neteja de graffiti de l'Ajuntament de Barcelona
 |
| Font pròpia |
Aprofitant que Gràcia sembla envaïda pels del servei de
neteja de l’Ajuntament, veig que un altre està netejant els vidres d’un comerç.
També netegen els vidres? penso. Que treballadors! M’atanso, li explico aixó del
treball i molt amable baixa de l’escala. Li pregunto si també netegen els
vidres de graffiti els de l’Ajuntament
i es posa a riure, em diu que no, que ell neteja les persianes. Em diu que
quan a un comerciant d’un barri li pinten la persiana amb un graffiti, pot demanar a l’Ajuntament i a
través del Gremi de comerciants del barri, que li netegin. Si no es fa així, ells
no estan autoritzats a treure els graffiti de les persianes, però que en aquest cas ha estat un error i per això també li
netegen els vidres al comerciant. Es veu que quan van vindre a netejar-li la
persiana, van enviar algú amb poca experiència i com ells netegen amb Kárcher, la pintura es va traspassar als vidres i
ara ha vingut ell que té més experiència a arreglar el desastre. Pregunto, Kárcher, que és? És una espècie de
pistola que s’acobla a la xarxa d’aigua municipal a través d’una manega i que
expulsa aigua a gran pressió. S’utilitza a poca distància perquè així neteja
més i queda perfecte. Després se li passa una capa de gris a la persiana i després un antigraffiti i ja està. Doncs moltes
gràcies.
Districte de Sants- Montjuïc
- Entrevista amb Ester, una comerciant de Sants
Baixo del metro a Sants Estació (L3) i tiro avall. Evidentment no es pot dir que sigui un barri on sigui difícil trobar graffiti. N’hi ha de tots tipus. Veig
una òptica amb els vidres una mica quartejats. Entro i explico això del meu treball.
Pregunto com porten el graffitis
al barri. M’explica que no gaire bé, pel que fa al mobiliari urbà ja ho puc
veure, i pel que fa a les persianes m’explica que las que no tenen forats com
ells estan fetes un desastre. Em diu que tan sols es salven les que estan pintades
amb algun graffiti bo. Li pregunto
pels vidres i m’explica que és la tercera vegada que els hi passa. La primera
vegada es van deixar la persiana de forats sense tancar a la nit i al matí
següent ja estava tota dibuixada. El pitjor és que la pintura que
utilitzen ells per dibuixar vidres porta un component àcid que les fa
impossible d’eliminar perquè si intentes treure-ho ratlles el vidre. Quan els
van fer el pressupost del que costaria canviar-lo, es van tirar les mans al
cap, però una altra comerciant del barri els va explicar que potser seria
convenient que fessin com ella: que contractessin una empresa especialitzada en
vinils i després de posar-li el vidre nou, també els posessin per damunt una
pel·lícula transparent tipus cel·lofana que no evitaria la pintada però si
protegiria el vidre. Així ho van fer i tot i que va resultar més car, va valdre la pena perquè en l'última manifestació que va passar pel carrer de Sants, i tot estar la botiga
oberta i elles a dins, alguns dels manifestants els van dibuixar els
vidres. L’endemà van netejar el vinil
amb força facilitat i tot i tindre unes petites ratlladures que no es van
treure, va quedar intacte. Els va sortir més barat que canviar el vidre.
- Entrevista amb el col·legi Joan Pelegrí de Sants
 |
Façana del col·legi Joan Pelegrí,
Barcelona/ Font pròpia
|
Caminant per Sants em trobo un mur pintat amb un graffiti. Em sorprenc, perquè es tracta
d’un col·legi i perquè el mur és un
espai urbà i l’Ajuntament no deixa pintar els murs. Entro i explico el meu
treball, el porter m’adreça a un despatx més enllà del pati del col·legi.
Mentre el travesso veig que tot el mur interior del pati esta pintat amb graffiti. No és estrany penso, molts
col·legis ho fan, en particular el meu mateix. Quan arribo al despatx torno a
explicar el meu treball i que em resulta estranya la pintada a la façana.
No el veig gaire entusiasmat davant el dilema, però tot i això m’explica que
van demanar permís a l'Ajuntament per fer-ho i que no van trigar gaire a
donar-lo. Que no se’n recorda si els van fer pagar alguna cosa, però que
pensa que no, i que en el seu cas va ser fàcil perquè és un col·legi i els
col·legis tenen estretes relacions amb els Ajuntaments del districte al qual
pertanyen. Em diu que no pot atendrem més i que si necessito més informació
vagi a l'Ajuntament del districte de Sants. Així ho faré però prefereixo el de Gràcia que em cau més a la vora.
Districte de Nou Barris
- Entrevista amb PR, un comerciant de Nou Barris
 |
Font
pròpia
|
Baixo del metro a Vilapiscina (L5) i després de fer
algunes fotos a algunes persianes em trobo un grupet de gent mirant alguna
cosa. M’atanso i estan mirant una persiana pintada amb un graffiti ben acolorit. Pel que diuen entenc que li han pintat
aquesta nit sense el consentiment del comerciant, i per la manera com ho diu queda
clar que no ha quedat gaire satisfet. Li explico el meu treball i li pregunto si
em voldria contestar a algunes preguntes. No el veig gaire interessat però em
diu que sí. M’explica que feia poc s’havia gastat més de 14.000 euros en
arreglar la façana, el mur i les persianes, i que aquesta nit li havien pintat
tot. Si agafo l’animal el mato, em deia. Un senyor gran, que em comenta
orgullós que té 92 anys, m’explica que ell havia estat pintor de persianes i
que feia ja molt havia pintat moltes de les persianes del barri, que en aquell temps es necessitava un permís especial per tocar qualsevol cosa de les façanes
i que a més et feien pagar per obtenir-lo. També m’explica que molts
comerciants passaven del permís i que ell els hi pintava de totes maneres, això
sí, si passava la policia, aquesta no estava per bromes, et fotia una multa, a
tu i al comerciant.
Li pregunto al comerciant que farà ara. Doncs que ha
de fer? Res. Així es quedarà. I si li
posen una multa o alguna cosa així? li pregunto. Que vinguin, que vingui en Tries
i que ho netegi ell mateix, em respon. Una ultima pregunta, veig que aquí totes
les botigues tenen les persianes pintades però a diferencia de la seva, aquestes
són esborranys ràpids... em pregunto per què? Un altre senyor em dóna la
resposta. Aquí no trobaràs gaires d’aquest tipus perquè quan enganxem a algun
d’aquests els hi donem de pals i no tornen mai més, i si ho fan, pinten a tota
llet. Molt agraïda. Abans de marxar un noi de la meva edat em diu que si vull
veure un mural maco, vagi a l'Ateneu de Nou Barris. Li pregunto on cau i
m’indica que agafi la L3 fins a Roquetes. Li dono les gràcies i me’n vaig.
- Ateneu Popular de Nou Barris
 |
Font
pròpia
|
 |
Font
pròpia
|
Després de preguntar i caminar una bona estona per
aquesta part de la ciutat que desconec i que em sorprèn, doncs és plena de
pujades i solars buits, arribo a l’Ateneu Popular de Nou Barris. El primer que
veig abans de pujar les escales és un mur preciós. Després i rodejant l’edifici
en descobreixo molts més i per fi després d’una important pujada, veig el que
el noi m’havia dit i que esta pintat a la façana de l’edifici. Molt bo, tot i que en la meva opinió res d’envejar
a alguns que hi ha a baix. Pel que llegeixo l’ha pintat Roc-Black- Block.
Remenant a la xarxa llegeixo que és de Barcelona. També
llegeixo que aquest Ateneu és un centre cultural alternatiu que allotja
múltiples projectes, música, circ, teatre, graffiti.
Així doncs, no m’estranya tant mural de qualitat que l’envolta.
Districte de Sarrià - Sant Gervasi
- Entrevista amb Juan, un porter de la zona alta de Sarrià-
Sant Gervasi
 |
| Font pròpia |
Agafo el metro un diumenge i baixo a la parada de Sarrià
dels ferrocarrils de la Generalitat. Començo a caminar per Bonanova i em
sorprèn que quasi bé no hi ha graffiti.
Decideixo endinsar-me pels carrerons més petits però poca cosa trobo. Sorpresa
per la falta de graffiti paro a un
senyor que està escombrant la vorera i li comento el meu treball, li demano si em
pot contestar a unes preguntes. L’home sembla encantat. Em comenta que aquí hi
ha poques pintades per tres raons, primer perquè els transports públics són
escassos i els graffiters són molt
senyors i no pugen a peu. Després perquè en la majoria de les cases hi ha
porters i aquests vigilen, de fet ell ja n’ha espantat a un o dos. La tercera
raó és perquè aquí l’únic que pugen són els lladres, aquests si que van
preparats i motoritzats, i en un vist i no vist ja t’han buidat el pis o la
botiga. Ara entenc que totes les portes
tinguin reixes, penso. Doncs molt agraïda. Mentre baixo caminant cap a la zona
baixa vaig observant que el nombre de graffiti augmenta una mica, però no excessivament. Mirant amb atenció descobreixo
que els poquets que hi ha sempre estan a la vora d’alguna parada d’autobús.
Tindrà raó el porter i als graffiters
no els agrada caminar? Potser tan sols treuen l’esprai quan s’avorreixen
perquè no arriba l’autobús. També observo que gaire bé totes les botigues tenen persianes de forats. Suposo que així és més difícil que pintin i a més moltes tenen las persianes rere els
vidres, suposo perquè és més difícil pintar sobre vidre.
Districte de L’Eixample
- Entrevista amb Pedro, un porter de l’Eixample
 |
| Font pròpia |
Per fer transbord des de Renfe a L3 de passeig de
gràcia, i perquè des de fa més d’un d’any estan en obres, has de fer una marató
i caminar per l’exterior per Aragó fins a Passeig de Gràcia. A meitat de camí
em quedo sorpresa ja que les tanques que havia fotografiat la setmana passada
ara em resulten estranyes. Els graffiti no són els mateixos. Començo a fotografiar una altra vegada però veig que el
porter d’un edifici proper m’està mirant. M’atanso, i l’explico el meu treball.
Li pregunto si aquests són els mateixos graffiti de la setmana passada. Tot somrient em diu que és diu Pedro i que no, que no
són els mateixos, que de fet ja és la quarta o cinquena vegada que l’Ajuntament
repinta les tanques de les obres i que tal com les pinten a la nit vénen els graffiters i les dibuixen. Quina
estupidesa, penso. En Pedro em diu que ho
fan perquè és un lloc de molt pas de turistes i que els graffiti donen mala imatge i que segurament abans que acabin les
obres les hauran repintades més vegades. Li pregunto si ha vist com ho fan i em
contesta que als de l’Ajuntament sí, però als graffiters no perquè ell plega a les 8. Molt agraïda.
- Entrevista amb Rosa Puig, Fotògrafa i dissenyadora, al barri
de Sant Antoni
Agafo la línia L3 fins a Paral·lel i em planto al
barri de Sant Antoni. Penso que als voltants del mercat hi trobaré alguna cosa,
perquè a la part alta res de res. Un amic m’ha dit que hi ha una casa ocupa
molt ben pintada. Arribada al mercat pregunto a una senyora si sap on és la
casa, em mira somrient i m’indica el camí. Abans de marxar em diu si m’interessen
el graffiti, li comento que
estic fent el treball de recerca sobre
això i m’explica que ella és Rosa Puig i que al 2006 va publicar un llibre
sobre graffiti, que abastava des del
2001 fins al 2005. Això si és casualitat. M’explica que quan ella el va
publicar, va fer sevir diapositives, res de digitalització. El llibre que va
publicar es diu Barcelona graffiti.
En aquella època Barcelona destacava per aquest tipus d’art i que molts dels
artistes dels quals els va retratar l’obra, avui són artistes reconeguts internacionalment.
Abans potser el graffiti era més reivindicatiu
i ara més artístic. Em diu que acaba de reeditar el llibre, afegint alguns graffiti més actuals, però que el valor
més important d’aquesta reedició són sens dubte les fotos dels més antics,
precisament perquè molts d’ells ja no hi són. Li dono les gràcies i apunto els
seu nom en un paper. Em fa apuntar la seva pagina web i em diu que quan acabi
el treball li enviï l’enllaç. Així ho faré.
Quan arribo a casa busco el seu nom a la xarxa. www.rosapuig.com, efectivament, és una
fotògrafa i dissenyadora d’Esparraguera que actualment viu i treballa a Barcelona.
Districte de Les Corts
- Entrevista amb Cuca, cambrera a un bar de Les Corts
 |
| Font pròpia |
 |
| Font pròpia |
Agafo el metro un diumenge i baixo a la parada de Les Corts (L3). Primer vaig per travessera però i ha pocs graffitis. Després decideixo baixar i el primer que em xoca és que
la majoria són firmes rapides. Poca cosa a destacar, això sí, totes les
persianes plenes. De tots el barris potser aquest és el que més firmes rapides
veig i les que no, és que tenen persianes foradades i difícils de pintar. Això sí,
prop del mercat trobo dos camions ben pintats. Decideixo tirar a munt, a la zona
més benestant. Aquí la cosa canvia, pocs graffiti i tags, les persianes bastant netes,
el més xocant és que el mobiliari urbà d’aquesta zona està impecable.
Sorprenent. M’atanso a un bar i li explico a la cambrera el meu treball, li
explico que em resulta xocant que a diferència de tots els altres barris
aquesta part tingui tant poc mobiliari urbà malmès pels graffiters. Inclús el Corte Inglés té les persianes ben netes.
M’explica que és normal, en aquesta part hi ha grans multinacionals i bancs, el
Corte Inglés inclòs, i que com tenen prou diners, tenen un servei de
manteniment intern que els neteja, a més dels molts serveis de vigilància que
hi ha, però que si tiro a baix començaré a veure que la cosa canvia en quant a
les persianes. En quant al mobiliari urbà, és el barri més net de tots.
Districte d’Horta – Guinardó
- Entrevista amb Rosa una
quiosquera d’Horta
Avui toca anar a inspeccionar el districte d'Horta -
Guinardó. Agafo el metro i paro a l’estació d’Horta (L5). Li pregunto a una quiosquera
que hi ha una mica més amunt i em diu que espectaculars amunt no en trobaré,
però que si en vull veure un de mal fet, que miri a la persiana la pintada que
li han fet aquesta nit. Em comenta que per aquí l’únic que trobaré és alguna
persiana graffitejada com la seva,
que si de cas tiri avall a veure si hi ha sort.
Li dono les gràcies i a punt de marxar em diu que si vull veure’n un
d’impressionant he d’anar al Guinardó, al Parc de les aigües, allò sí que és
espectacular.
 |
| Font pròpia |
Decideixo que
ja que hi sóc tiraré amunt. No tan sols
trobo murals preciosos sinó que arribo a la conclusió que aquest barri és el
rei dels murals, especialment el casc antic. De fet el primer que trobo és
un divertit mural dels diables de la
Torxa on deixen ben clar que “Horta, no és ni serà mai Barcelona”, i altres tan espectaculars com el de l’escola bressol Valldaura.
 |
| Font pròpia |
 |
| Font pròpia |
 |
| Font pròpia |
En aquest barri tothom pinta el que li dóna la gana. Els
bars pinten a les seves façanes, els supermercats també i inclús el Club de
petanca Valldaura té decorat el camp que és una alegria. Encara sort que no li he fet cas a la
quiosquera.
 |
| Font pròpia |
Tal com m’havia dit la Rosa, agafo la línia groga i em
planto a Alfons X. No em costa gaire trobar el parc i per descomptat el mural.
És impressionant. Potser el més gran que he vist fins ara. El que més
m’estranya és que decora justament la paret que dóna entrada a la biblioteca
Mercè Rodoreda del Guinardó i això és un equipament municipal. Tant ha canviat
la normativa del graffiti a
Barcelona?
 |
| Font pròpia |
M’hagués agradat preguntar a algú de la biblioteca sobre el tema
però està tancada. Si l’Ajuntament de Barcelona em respon alguna vegada els preguntaré. De totes maneres penso que si algú se’l acut tapar aquesta
meravella és un ignorant de l’art.
 |
| Font pròpia |
 |
| Font pròpia |
Districte de Ciutat Vella
- Entrevista amb J. Carlos del
servei de neteja de graffiti de l'Ajuntament
 |
| Font pròpia |
Agafo els ferrocarrils de la Generalitat un diumenge i
baixo a la parada de Plaça Catalunya. Tiro Rambles avall i em vaig ficant pels
carrerons fent fotos. En un d’aquests veig un noi equipat amb el distintiu groc
i verd de l’Ajuntament que està netejant una persiana del barri. M’atanso i li explico el meu treball de
recerca i li pregunto si em voldria contestar a unes preguntes. Em diu que sí
que cap problema. Li pregunto que com és que està en diumenge treballant i em
contesta que és el millor dia perquè les persianes dels comerços estan
tancades. M’explica que l’associació de comerciants del barri en associació amb
l’eix comercial Tot Raval s’han posat d’acord amb l’Ajuntament i han decidit
deixar pintar 150 persianes dels comerciants amb graffiti perquè han vist que és l’única manera que els vàndals
deixin de pintar-les. També m’explica que ells netegen les persianes pintades
amb aigua i sabó, i després li donen una capa de pintura gris i una altra amb
vernís “antigraffiti”. Les deixen
netes i a punt per “una pintada autoritzada”. Li pregunto que si igual que
en el barri de Gràcia, els comerciants tampoc sabran quin tipus de graffiti els pintaran. Em contesta
que tampoc ho sabran. El que més em sorprèn és que em diu que els graffiti no podran superar el 30% de la
grandària de la persiana. El 30%? Penso. Però si això és una misèria. Em
comenta que és una nova ordenança i que ja entén que pot resultar una mica
rara. Però si els vàndals no tardaran ni dos minuts en empastifar el 70%
restant, penso. Es treu una càmera que porta a la butxaca, per a seguiment de
l’Ajuntament, i m’ensenya com han quedat
unes persianes pintades a les Drassanes amb aquesta normativa. M’explica que va
ser un altra proposta dels comerciants i que l’Ajuntament els va deixar fer
amb la condició que com estaven al costat del port, els graffiti autoritzats fossin de motius marins. Em diu que si tinc
ganes baixi Rambla avall fins el metro les Drassanes i a mà dreta les veure.
Una cosa curiosa que em comenta és que si una de les
persianes que han de netejar té pintat alguna part amb un graffiti “de categoria” estan autoritzats a deixar-lo i pintar en
un altre 30% de la persiana. Encara sort, perquè n’hi ha de molt bonics. Es torna
a treure la càmera i m’ensenya alguns del barri vertaderament ben fets. Abans
d’acomiadar-me em diu que normalment porta tríptics on s’explica tot això que
ell em diu, però que avui se’ls ha deixat. Tot i això em dóna un telèfon de contacte i em diu que
pregunti per l’Anna, que ella em podrà informar més bé de tot això. Fenomenal.
Me’n vaig a fer fotos a les Drassanes
Quan arribo a
la parada del metro de les Drassanes pregunto a un quiosquer si sap on puc
trobar unes persianes que es van pintar amb autorització de l’Ajuntament amb
motius marins. Em diu que ni idea. Després de preguntar a un bar i a una fleca
i que ningú en sabés res de res, de sobte em trobo amb una de les persianes que
en J. Carlos m’havia ensenyat a la càmera. Això del 30% no crec jo que sigui
una bona idea, i en quant als motius marins...tampoc.
 |
| Font pròpia |
 |
| Font pròpia |
 |
| Font pròpia |
 |
| Font pròpia |
 |
| Font pròpia |
Districte de Sant Andreu
- Entrevista amb una veïna del
barri
 |
| Font pròpia |
Avui toca el
districte de Sant Andreu. Agafo la línia L1 i baixo a la parada de Sant Andreu.
Cap amunt o cap avall? No ho sé. Li pregunto a un noi i em diu que cap avall hi ha moltes fàbriques i cases abandonades i que segur trobaré alguna
cosa. Tan sols he passat un carrer i ja trobo un mural molt divertit dels
Simpson. Això promet, però després d’una estona de caminar, penso que tenia raó
el noi. Molt abandonament i pocs graffiti de qualitat.
 |
| Font pròpia |
Més avall trobo una plaça dibuixada amb uns murs que a mi em
semblen de molta qualitat. Li explico a
una senyora el meu treball i li pregunto si han estat pintats per alguna
plataforma o alguna cosa així. Em diu que no, que els graffiters venen de nit i pinten el que els agrada, i al matí
següent ja està la pintada. Li comento que m’estranya perquè tots tenen la
mateixa temàtica: els animals.
 |
| Font pròpia |
Es mira
al marit i somriu, després em senyala la placa que dóna nom al carrer: Plaça de
Felix Rodríguez de la Fuente. Li pregunto si en aquest barri hi ha molts graffitis. Es gira cap al marit un
altre cop i els dos es posen a riure. El senyor em diu que segueixi avall i
tiri a la dreta per creuar un pont i allà trobaré un camp de bàsquet. Que
després passi el pont i ja els diré. Els dono les gràcies i començo a
caminar. De fet començo a veure molts murs i sobretot façanes pintades amb
dibuixos de tota mena. Les persianes ni tocar-les. Clar, penso, aquí hi ha murs
i façanes per triar i remenar. Després es queixen els graffiters que no tenen espais, que vinguin aquí. Quan arribo al
camp de bàsquet, entenc per que reia el matrimoni. Quins graffiti!
 |
| Font pròpia |
 |
| Font pròpia |
 |
| Font pròpia |
 |
| Font pròpia |
Creuo el pont
del parc Fluvial del Bessos i a partir d’aquí ja és una festa. Sota el pont,
després del pont, a tot arreu.
 |
| Font pròpia |
 |
| Font pròpia |
 |
| Font pròpia |
 |
| Font pròpia |
Districte de Sant Martí
- Entrevista amb un veí del
barri
 |
Font
pròpia
|
Agafo la L2 i
baixo a Sant Martí. Avui vull veure un dels murs que ha alliberat la plataforma
Murs Lliures. No he caminat més de dues passes que trobo sense voler la
resposta a la pregunta fonamental d’aquest treball. El graffiti, art o vandalisme? Doncs bé, torno a repetir, després de
veure la camioneta que hi ha aparcada aquí, puc dir sense por a equivocar-me
que el graffiti pot ser les dues
coses, tan sols depèn dels ulls que el miren!
Per fi arribo al carrer Agricultura i no hi ha dubte.
Aquest és el mural. Espectacular!
 |
Font
pròpia
|
 |
Font
pròpia
|
 |
Font
pròpia
|
l graffiti del
jove Quak, fet expressament pel meu
treball, i que ara forma part també d’aquest mur alliberat gràcies a la plataforma Enrotlla’t.
 |
| Font pròpia |
Un senyor que em veu fent
fotografies em pregunta si m’agraden. Li contesto que si i li pregunto que li
semblen a ell. Em diu que algunes no estan malament però que a ell li agraden
més els murs nets, però que millor així que no amb pintades d’aquelles tan
brutes. Li pregunto com està el barri de vandalisme i em diu que ja ho puc
veure, que ha viscut dies millors. Masses cases i fàbriques abandonades.
M’ensenya un solar buit i em diu que això era abans una antiga fàbrica de gel i
que un dia la van tirar per edificar alguna cosa i així s’ha quedat, amb el solar buit. Ara fa uns dies van posar tanques perquè no entressin a fer pintades, ja veurem el que dura, em diu.
M’explica també que per aquí no trobaré gaire cosa, que millor vagi baixant.
 |
| Font pròpia |
Te
raó, algunes pintades rapides i prou però a mesura que baixo la cosa s’anima,
comencen les pintades a les persianes. Trobo alguna petita joia i una
inesperada sorpresa. Una persiana molt especial, la de l’Agrupació del
Districte X de Convergència Democràtica.
 |
| Font pròpia |
Comprant el diari al passeig de Vilanova, m’adono que
acaba d’aparcar en doble fila una camioneta tota pintada per graffiti. Trec el mòbil a tota pressa,
m’atanso i li començo a fer fotos, de seguida un home se m'apropa i amb mala cara em pregunta, Que
estàs fent? Li explico el meu treball i em mira amb més simpatia. M’explica que
això de la furgo és un mal son i que és la segona vegada que li fan perquè la
fa dormir al carrer. També m’explica que
la primera vegada es va gastar una fortuna en la neteja, però al cap de
dos dies ja li havien tornat a pintar, així que la deixa com està. Li pregunto si no
té por que li posin algun tipus de multa o alguna cosa així i em contesta que
ja li agradaria tindre unes paraules amb el que s’atreveixi. Després em somriu i em diu que si vull fer
més fotos en faci perquè l’altre costat
de la furgoneta també està pintada. No gràcies, en tinc prou.
- Entrevista amb una empleada
dels serveis de neteja de l’Ajuntament de Vilanova i la Geltrú
 |
| Font pròpia |
Un matí veig que 8 o 9 treballadors dels serveis de
neteja de Vilanova estan esmorzant en un bar. M’hi fixo bé en les etiquetes
acreditatives que porten a les espatlles i tot i que hi ha de neteja de
platges, de parcs i jardins, no en trobo cap de neteja de pintades tal com
indica que hi ha a la Web de l'Ajuntament. M’atanso i els explico el meu
treball. No em miren gaire bé però al final una dona em pregunta que és el que
vull saber. Li pregunto si existeix un servei de neteja de graffiti, quins elements utilitzen per netejar i com decideixen
quins graffiti s’han de treure i
quins no. M’explica que les dues noies que fan el servei no hi són, que abans
eren quatre però que amb les retallades dues són les que queden. Pel que ella
sap és el mateix Ajuntament qui els diu a les noies a on han d’anar i que
normalment les pintades que netegen són de mobiliari urbà i de façanes. El
mobiliari el netegen amb productes especials i si cal utilitzen una pintura a
prova de graffiti o per projecció
d’aigua. Pel que fa als murs o façanes directament pinten amb una pintura
semblant damunt. Els murs de sota els ponts ja ni els toquen ja que tal com els
netegen a l'endemà tornen a estar pintats.
 |
| Font pròpia |
 |
| Font pròpia |
Mirant de més a prop la façana entenc per que em
somreia la noia. Pot ser sí que ja no hi han graffiti, però ben pintat el que es diu ben pintat, no ho
està. Penso que demà tornaran a estar graffitejats.
Efectivament. Tres dies després ja hi ha la primera.
