Graffiti: Barcelona

Barcelona ha estat durant els últims anys una de les "meques" europees del graffiti, però davant la nova normativa municipal que ha empaperat a multes als "writers”, aquests han acabat fugint al extraradi i als municipis dels voltants: Mataró, Gavà, Terrassa, Granollers, Viladecans, Santa Perpètua, Vilanova i la Geltrú... on existeixen murs què pintar i les normes són més permissives i menys sancionadores.

Vilanova i la Geltrú / Font pròpia

Comerciants i graffiters a Barcelona

Les persianes

Fins fa poc, l’escassetat de murs autoritzats per al graffiti a Barcelona és validava amb diferents projectes per a pintar persianes de comerços de barri. Els graffiters pactaven amb els botiguers la decoració de les seves persianes, a vegades amb dibuixos propis i d’altres amb dibuixos dels mateixos botiguers i d’aquesta manera s’aconseguia millorar la imatge dels carrers de les ciutats, mitjançant la millora de la imatge externa dels establiments i els botiguers no tenien que netejar les seves persianes d’actes vandàlics cada dos per tres, ja que existeix un autèntic codi intern entre els graffiters i una de les seves lleis no escrites diu que “no pots pintar damunt d'allò que no sàpigues fer millor”. Així doncs una persiana pintada amb un graffiti d’autor és intocable.

Era un bon tracte per a tothom perquè els comerciants aconseguien tindre unes persianes atractives sense pintades vandàliques i els graffiters tenien espai per pintar i demostrar el seu talent i sovint inclús cobrant i en plena crisi era una demanda laboral i una forma de guanyar-se la vida prou bona per a alguns.

Amb aquesta idea van néixer col·lectius com Enrotlla't o Murs Lliures, que reunien a graffiters professionals i amateurs respectivament, per pactar amb les botigues la decoració de les seves persianes.

Aquesta plataforma creada per Jordi Llobet va néixer amb la idea de fomentar l’art urbà i millorar les actuals condicions del col·lectiu d’artistes, sobretot a la ciutat de Barcelona, posant en contacte comerços i artistes.

Els graffiters d’Enrotlla't són gent experimentada (molts dels seus membres són artistes reconeguts que comencen a obrir-se pas en galeries i museus, especialment estrangers) i les seves propostes es dirigeixen més a associacions de comerciants que a particulars, ja que d’aquesta manera poden organitzar exhibicions creatives de més renom. Entre els seus treballs més destacats caldria destacar la seva actuació a la Plaça de la Llibertat del bari de Gràcia i la del Mercat de l‘Abaceria Central també al mateix districte.

Els artistes que hi participen utilitzen la persiana del comerç per expressar-se, però amb una gran diferència pel que fa a un encàrrec individual, com no els paguen, no estan subjectes a cap norma de disseny, i d’aquesta manera exhibeixen el seu estil, composició i tècnica lliurement. A canvi d’oferir als comerciants art urbà de qualitat en les seves persianes, sense cobrar res, els interessats tenen que pagar els cartells de difusió i el cost dels materials (aerosols, cinta de pintor i paper de diari) i lliurar-los un llenç (mur, paret.....) sense pols, greix ni adhesius. Tot i que el comerciant no sabrà el que li pintaran a la seva persiana, si que abans podran escollir l'artista que més els agradi segons el seu port-foli de treballs anteriors que podran veure abans a la web de la plataforma.

Però tot això es va acabar perquè l' Institut del Paisatge Urbà i la Qualitat de Vida (IMPUQV) de l'Ajuntament de Barcelona va començat a aplicar estrictament una normativa que ve del 1999 i que diu que: alterar béns privats instal·lats de forma visible a la via pública o alterar façanes dels immobles privats confrontats, està penat per la llei, i això comporta que les sancions que abans només es posaven als graffiters ara es podien posar també als botiguers.

Resumint, l’Ajuntament de Barcelona interpretava que pintar graffiti a l'espai públic, era una conducta d'embrutiment que no només devaluava el patrimoni públic o privat sinó que principalment provocava una degradació visual de l'entorn, afectant la qualitat de vida de veïns i visitants i per tant, “el comerciant que contractes o permetés a un graffiter pintar l'exterior de la seva botiga s'exposaria a rebre una sanció".

Els graffiters es quedaven sense feina i sense un lloc públic per mostrar les seves obres, els comerciants tornaven a tindre les persianes plenes de pintades i l’únic que hi guanyava era l’Ajuntament de Barcelona que va arribar a ingressar més de quatre milions d’euros anuals amb al seu particular sistema d’ajuda als comerciants que consistia en facilitats per contractar la neteja i el manteniment de les seves persianes per un període de quatre anys però aquí estava el més curiós: sempre i quant fos a traves d’una de les seves empreses de neteja. És a dir, que el mateix Ajuntament que es gloriava del seu art urbà editant llibres i revistes on les referències a aquest art urbà com a senya d’identitat de Barcelona eren constants, pel que feia a la seva modernitat ara no deixava pintar als espais públics. Es mirés com es mirés no tenia sentit.

No és estrany doncs que els graffiters barcelonins es queixessin perquè ciutats espanyoles com València o Madrid quasi no posaven pegues als comerciants que pintaven les seves persianes i en canvi a Barcelona era constant la seva persecució. De fet a Barcelona existeixen graffiters molt bons i reconeguts que es dediquen professionalment al disseny o la il·lustració i que en comptes de fer famosa la seva ciutat, marxen a Nova York, Berlín o Madrid on faran famoses aquestes ciutats amb les seves obres. Actualment els millors graffiters de Barcelona, els que pinten murals creatius i avantguardistes, ja s'estan obrint camí fora de Catalunya amb exposicions a Londres, Paris...etc.

Pel que fa als comerciants, la seva situació tampoc quedava protegida. Si pintaven les seves persianes amb graffiti d’autor, s’exposaven a pagar una multa, però si no les pintaven i venien els graffiters i els hi signaven sense el seu consentiment també i si no les netejaven també. Miressis per on t’ho miressis era un sense sentit.

Que opinaven els comerciants de Barcelona de tot això?

Doncs que estaven tips de tots, dels graffiters, de les autoritats i de les maleïdes persianes. Parlant amb comerciants dels diferents barris de Barcelona te n’adones que cadascú va fer el que va poder. Així per exemple la Vivian del barri de Gràcia, una de les que es va exposar, em comenta que un bon dia se li va presentar a la botiga un jove arquitecte, Jordi Llobell, promotor de la plataforma Enrotlla’t amb una idea desgavellada, pintar el màxim nombre de persianes del barri per graffiters reconeguts. Els comerciants només tindrien que netejar bé les persianes per tal que la pintura s’adherís bé i de la resta s’encarregarien ells. Al principi no hi va mostrar gaire interès però després i contagiada per l’entusiasme d’en Jordi s’hi va anar implicant cada cop més en el projecte. Al final van aconseguir que més d’una vuitantena de botiguers del barri s’afegissin al projecte. De fet van trigar més d’un any per aconseguir el consentiment verbal dels comerciants, que no de l'Ajuntament. I un diumenge més de 30 graffiters procedents de la plataforma Enrotlla’t van pintar les persianes. Ara és tot un espectacle. És habitual que els diumenges i quan el comerços estan tancats i les persianes baixades, es vegin passejant molts turistes amb les càmeres fent fotos.

Districte de Gràcia, Barcelona

Font pròpia

Districte de Gràcia, Barcelona

Font pròpia

Districte de Gràcia, Barcelona

Font pròpia

Districte de Gràcia, Barcelona

Font pròpia

Districte de Gràcia, Barcelona

Font pròpia

yalotenemos.com

Altres com l'Esther del barri de Sants, van decidir posar persianes de forats, que dificulten més les pintades però una nit la van deixar sense tancar i al matí següent estava tot el vidre dibuixat i com que la pintura que utilitzen alguns graffiters per dibuixar els vidres porta algun component àcid , al intentar netejar-ho van ratllar-lo tot. Van haver de contractar una empresa especialitzada en vinils i els va costar molt car. Doncs a més de canviar el vidre, també els van posar una pel·lícula transparent tipus cel·lofana damunt que no evitaria la pintada però si protegiria el vidre. De fet i tal com explica ella, va ser el millor que podien fer perquè la ultima manifestació que va passar pel carrer de Sants i tot estar la botiga oberta i elles a dins, alguns dels manifestants van dibuixar els vidres. L’endemà van netejar el vinil amb bastanta facilitat i tot i tindre unes petites ratlladures que no es van treure, va quedar força bé.

Altres, com alguns comerciants del districte de Nou Barris no estan per gaires bromes ni pel que fa als graffiters ni pel que fa a l'Ajuntament. En PR em comenta que allà si enganxen a algun d’aquests els hi donen de pals i no tornen mai més. Serà per això que els únics graffiti que he trobat en aquest barri han estat pintures rapides, i pel que fa a l'Ajuntament “que vingui en Tries i que ho netegi ell mateix”, em deia PR.

Barcelona / Font pròpia

A Sarrià-Sant Gervasi gaire bé totes les botigues tenen persianes de forats, i moltes tenen les persianes rere els vidres. A la part alta de les Corts no tenen gaires problemes, doncs tal com m’explica la Cuca, una cambrera de la zona, les grans multinacionals i bancs que ocupen els espais tenen prou diners per tindre el seu propi servei de neteja.

Total, que els comerciants van intentar arreglar el desastre com van poder: amb vinils pels vidres, amb persianes de forats, persianes rere els vidres, vidres rere les persianes, deixant les persianes com estan, arriscant-se i pintant-les amb graffiti d’autor...

El fet és que potser sí que l’aplicació d’aquesta norma va aportar a les arques de l'Ajuntament bastants diners però en contrapartida el paisatge urbà de Barcelona va entrar en una espiral de decadència total, ja que els graffiters perseguits i sense espais autoritzats on pintar van començar a implementar les pintures rapides, aquelles que es fan a corre-cuita, damunt qualsevol espai o equipament urbà i que tenen poc d’art. El vandalisme urbà havia arribat a Barcelona i no se’n salvava res! Com avançava al principi d’aquest treball, aquesta mesura del tot impopular no va fer més que generar reptes més grans per als graffiters que ara ho consideraven com una lluita oberta contra les autoritats pel domini dels espais de la ciutat. Un guerra de guerrilles pel control de la ciutat.

Barcelona / Font pròpia

Barcelona / Font pròpia

Declaracions de l'Alcalde Trias / 2004

La bona notícia és que pel que sembla l’actual Ajuntament barceloní esta fent marxa enrere en la aplicació d’aquesta aberrant llei que ha portat en poc temps a un considerable augment dels actes vandàlics a la nostra ciutat. De les declaracions del 2004 en que l’actual alcalde Xavier Trias era a l'oposició i exigia a l’Alcalde Clos que fes complir de manera estricta les ordenances per impedir les pintades que estaven degradant greument la imatge de la ciutat va passar a les del 2010 on es va mostrar preocupat per la imatge de deixadesa que els tags donaven a la ciutat i on

Declaracions de l'Alcalde Trias/2010

sorprenentment es va mostrar força interessat en potenciar el graffiti més artístic i de pas potenciar l’art urbà habilitant espais per a la creativitat. Tot un pas de gegant en sis anys.

“Trobo horrible la grisor de les persianes de la ciutat, i que no tinc cap inconvenient en que aquestes es pintin si el comerciant ho vol.”

Barcelona / Font pròpia

Estic d’acord, i pel que es veu ell aplica l’exemple perquè en una de les meves passejades pels barris de Barcelona em vaig trobar amb aquesta persiana al districte de Sant Martí i que pertany a l’agrupació de Convergència Democràtica de Catalunya del districte 10 la mateixa formació política a la que pertany el nostre alcalde.

http://www.cadenaser.com/

Al març d’aquest any va saltar la noticia als diaris que l'Ajuntament de Barcelona pagarà la neteja dels graffiti de 2.500 persianes de comerços d'alguns carrers dels districtes de Ciutat Vella, Eixample, Sants-Montjuïc i Gràcia. L'Ajuntament assumirà el cent per cent del cost de la neteja inicial, la posada a punt, i els comerciants es faran càrrec obligatòriament del manteniment posterior. El cost de neteja de cada persiana és de 200€ i consisteix en netejar els graffitis, pintar i aplicar un tractament especial que dificulta tornar-hi a pintar al damunt. Tot i això l’Alcalde ha aclarit que aquells locals que tenen graffiti “artístic” no seran netejats. Doncs agraïts!

Les Rambles, Barcelona / Font pròpia

En una de les meves passejades per les Rambles per fer fotos, em vaig trobar un empleat del servei de neteja de graffiti de l'Ajuntament, en Juan Carlos, que m’explica que l’associació de comerciants del barri aconseguí que l’Ajuntament els deixés pintar 150 persianes dels comerços amb graffiti, també m’explica que ells netegen les persianes de pintades amb aigua i sabó, i desprès donen una capa de pintura gris i una altra amb vernís anti-graffiti. Les deixen netes i a punt per “una pintada autoritzada”. Li pregunto que si igual que al barri de Gràcia, els comerciants tampoc sabran quin tipus de graffiti els pintaran i em contesta que tampoc ho sabran. El que més em sorprèn es que em diu que els graffiti no podran superar el 30% de la grandària de la persiana. El 30 %? Però si els graffiters no tardaran ni dos minuts en aprofitar la resta! M’explica que és una nova ordenança i que ja s’ha aplicat a altres parts de la ciutat com les Drassanes on l’únic que es demanava al graffiters era que pintessin motius marins. L’Ajuntament es compromet a netejar la persiana i a canvi deixa pintar el 30%, el manteniment posterior serà cosa del comerciant. Això sí, tal com va prometre l’Alcalde Trias, si una de les persianes que han de netejar té pintada alguna part amb un graffiti d’autor, es pot deixar i pintar en un altre 30% de la persiana. Doncs moltes gràcies.